Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Live recording: Edinburg Festival, 24-8-1968

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

 

Glinka: Symphony on Two Russian Themes. Prokofiev: Symphony nº 1 "Classical”. Tchaikovsky: Symphony nº 3.
USSR State Symphony Orchestra. Dir: Evgeny Svetlanov.
 

BBC Legends. 1 CD 73:56. Live recording: Edinburg Festival, 24-8-1968.

Concert procedent dels copiosos arxius de la BBC, en un registre en viu datat del 24 d'agost de 1968 durant el Festival d'Edimburg. Era un moment de tensió política. Tres dies abans, coincidint amb l'inici de la gira de l'orquestra soviètica, l'exèrcit rus havia envaït Praga i això es féu patent en diverses protestes del públic que va acordar no aplaudir aquell concert del Royal Albert Hall, en la primera visita que la formació feia a terres angleses. En el programa d'aquell concert hi figuraven el Concert per a violoncel i orquestra de Dvorak –compositor txec!- que interpretà Mstislav Rostropovich –rus!- amb llàgrimes als ulls, seguida d'una soberga Desena simfonia de Shostakovich. Era, fins aleshores, un dels pocs contactes musicals del públic anglès amb la gran Rússia.

La mateixa nota de plètora i sensibilitat musical fou la dominant en el concert ofert a la Usher Hall de la capital escocesa el 24 d'agost. De protestes també n'hi hagueren, però sembla que l'episodi londinenc havia calmat els ànims. El programa, el primer dels dos oferts, es tenyeix de rus amb la Simfonia sobre dos temes rusos de Glinka, obra acadèmica, de cert ofici i amb algunes traces del color, orquestració i habilitats característics del seu autor però menor en la seva producció; i la Simfonia 1 "Clàssica” de Prokofiev, a on Svetlanov ofereix una lectura incisiva i també colorista malgrat que, en general, la qualitat del disc sigui un xic fosca i opaca.

Però és a la Tercera simfonia de Txaikovsky a on el tifó Svetlanov desplega aquella fermesa i personalitat que va caracteritzar el seu període al cap davant de l'orquestra, i que l'elevaren a cotes de qualitat indiscutibles. La prova, la vibrant lectura. Metalls contundents, fustes de sobrada originalitat i presència, perfecta comunió de tots els instruments, i unes lectures d'apassionament i romanticisme quasi, ciclòpiques. En especial, el darrer moviment impregnat d'una electritzant energia que desborda grandiosament en la fuga i els metalls –colossals!-, i culmina amb un coda d'exultant pompa -a on per fi sonen les timbales per damunt de tota l'orquestra! en els acords finals, cloent amb un redoble que s'intensifica dues vegades abans de les tres darreres notes, l'última un calderó que desperta la histèria del públic... no és per menys!- en una mena d'apoteosis musical que li minva totalment la mecanicitat possible de les lectures poc càlides i poc emotives. Probablement la millor tercera de les que corren pel mercat.

Un disc de gran plaer estètic, i malgrat el desgast del terme, sensacional. Extraordinari!

Albert Ferrer i Flamarich