Ensemble Explorations
Harmonia Mundi
L'Octet op. 20 de Mendelssohn és l'autèntic protagonista d'aquesta novetat d'Harmonia Mundi. Per durada i per entitat de l'obra. Però els he de confessar que sempre he trobat aquesta obra un pèl contradictòria. En ell l'habitual apacible caràcter del compositor es torna nerviós. És clar que si qui escriu l'obra és un noi de setze anys, qui vol trobar-hi equilibri i maduresa?
Malgrat el que acabo de dir l'Octet és una de les obres més festejades del feliç Felix i la interpretació de l'Ensemble Explorations dirigit per Roel Dieltiens és correcta. Per al meu gust l'esmentat Octet es troba clarament superat per qualsevol de les simfonies (sobretot les tres darreres), per l'Elijah o pel Somni d'una nit d'estiu, entre altres. El que realment destaca d'aquest CD és el suposat farciment. Si bé de l'Octet hi ha al mercat desenes de bones interpretacions, les Variacions concertants per a violoncel i piano op. 17 i l'Albumblatt op. 117 són peces poc gravades i que aquí trobem molt ben llegides. També hi trobem la famosa (i preciosa) Romança sense paraules op. 109, obra de maduresa (sempre que entengem per madur a algú de trenta-sis anys que moriria dos anys més tard). La complicitat entre violoncel i piano és perfecta en aquesta miniatura basada en un esquema ternari on, en poc més de quatre minuts el piano de Franck Braley ens demostra perquè hi ha qui diu que aquest intèrpret és una de les grans promeses del piano d'avui.
Altres crítiques d'aquest CD:
· Kwasratuur (en holandès)
· MDT