Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Quartets de corda de Debussy i Zemlinsky

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Harmonia Mundi

El Cuarteto Casals (sic) ens va sorprendre agradablement fa uns mesos amb la publicació, també amb Harmonia Mundi, dels quartets del brevíssim Juan Crisóstomo de Arriaga (1806-1826). Eren obres de joventut interpretades per un jove quartet nascut el 1997 i format per joves músics. Malgrat això la qualitat del CD tant pel que fa a la composició com a la interpretació eren importants.

Els Casals ara canvien de registre interpretant Debussy i Zemlinsky. En concret els quartets op. 10 de Debussy de 1893 i el segon dels de Zemlinsky de 1914. No ha passat ni un segle des dels Arriaga però en aquests anys la música ha fet un gir molt important. Arriaga és un fill tardà del classicisme. Debussy és un dels compositors que trenca l'herència romàntica cercant nous sons. És un dels músics més innovadors de la història de la música.

Els darrers anys del XIX i primers del XX van ser anys on es fa fer el salt cap a al modernitat musical. Pel que fa a la música de cambra -i a la seva formació reina, el quartet de cordes- després dels immensos quartets finals de Beethoven s'obre un llarg període –Brahms a banda- sense que ningú n'agafi la torxa. El quartet de Debussy, qui mai va admirar gaire Beethoven, és un pas endavant cap a la reivindicació d'una manera francesa de fer música en contraposició d'una d'alemanya (Haydn, Mozart, Beethoven, Brahms, ...) que domina musicalment occident des de ben bé mitjans del XVIII. El Quartet de Debussy ésuna obra –com gairebé sempre en ell- fresca, lleugera i innovadora. Per la seva banda Zemlinsky és heureu de la seva geografia. Però no de la Viena de la primera escola sinó de la dels Mahler, Wolf, Richard Strauss, i del Schönberg que anuncia l'atonalitat i el dodecafonisme i a qui dedica la partitura.

Els Casals saben adaptar les seves dots interpretatives llegint de forma liviana a Debussy i aportant robustesa i vehemència a Zelmlisnky, demostrant que el seu eclecticisme és un dels seus valors interpretatius.

Altres crítiques:
· Cope