Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Més sobre Boccherini

Classificació temàtica: Sense classificar

Estudios Musicales del Clasicismo vol. VII “Boccherini”.

V.V.A.A.

Sant Cugat del Vallès.Editorial Arpegio, 2024, 99 pp.

 ISBN: 978-84-15798-77-4.

Editorial Arpegio

Amb caràcter pioner i des de fa més d’una dècada, Editorial Arpegio promou el coneixement sobre Luigi Boccherini (1743-1805) reinvertint en llibres, enregistraments, concerts, edicions de partitures i congressos, reinvertint els beneficis en nous projectes allunyats de criteris merament comercials. Gràcies a la seva col·laboració amb el Centro Studi Luigi Boccherini di Lucca, han sorgit iniciatives reflectides en les comunicacions i articles que formen els set volums de la sèrie Estudios Musicales del Clasicismo (EMC), iniciada el 2013 amb aportacions del Congreso Internacional “Luigi Boccherini y la música de su tiempo II”, celebrat el 2011 a la Universidad Autónoma de Madrid.

 

El que s’ofereix aquí es manté com una referència d’abast internacional per a aquells que pretenen conèixer l’univers del violoncel·lista i compositor luquès, tal com es constata en dos dels cinc capítols d’aquest llibre centrat exclusivament en ell. D’aquesta manera s’afegeix a antecedents destacats com el primer i sisè volums d’aquesta sèrie (2013 i 2021) i a comunicacions del tercer volum (2016), incloent “El concepte de metalenguatge com a metàfora de l’estil boccherinià” de Marco Mangani i l’anàlisi del Quintet Op. 11 nº6 "L’ucelliera" per Matteo Guiggioli. A això cal afegir la traducció actualitzada de Luigi Boccherini. El Clasicismo mediterráneo de Babette Kaiserkern (2018) i Los Boccherini en Salamanca (2023), on José Antonio Rufete i Jaime Tortella investiguen l’arbre genealògic del compositor i presenten una hipòtesi sobre la localització de manuscrits perduts.

 

Si el sisè volum d’ Estudios Musicales del Clasicismo va homenatjar Yves Gérard (1932-2020), autor del catàleg més complet de l’obra de Boccherini, en aquesta setena entrega s’ofereix un tribut a Remigio Coli (1932-2021), soci fundador del Centro Studi Luigi Boccherini di Lucca i destacat autor de tres biografies, nombrosos articles, conferències i un anàlisi del catàleg autògraf de Boccherini. Tot aquest llegat es recorda en textos de la seva filla Elisabetta Coli, el musicòleg Marco Mangani i l’historiador Jaime Tortella, qui destaca la influència de Coli en les seves investigacions.

Per la seva part, José Antonio Rufete desglossa el document parroquial i notarial inèdit corresponent a l’expedient matrimonial de Boccherini amb la seva segona esposa, Maria Pilar Joaquina Porreti, esmenant errors biogràfics sobre ambdós. Per exemple, esclareix l’origen i la residència d’ella abans del matrimoni, alhora que revela l’allotjament de Boccherini juntament amb els seus fills a casa de Francisco del Campo, a Arenas de San Pedro, entre l’agost i finals de setembre de 1785, després de la mort del mecenes infant Don Luis. També estudia l’immoble on es va instal·lar la família a la seva tornada a Madrid, concretament, a l’antiga carrer dels Coloreros número 22. Cal dir que aquest text original apareix reproduït a partir d’una còpia facsímil.

Això enllaça amb l'última comunicació, a càrrec de Jaime Tortella, en què es desvetllen les llars madrilenyes de Boccherini, proposant una nova hipòtesi sobre la localització de l’última d'elles. D’una banda, agafa el fil del carrer Coloreros núm. 22, on va residir a la seva tornada a la tardor de 1785 fins a principis de 1787, a un trimestre de les seves segones noces. D’altra banda, corregeix un error històric atribuït a la repetició de números en un mateix carrer i a la simultaneïtat de diversos carrers amb el mateix nom al Madrid de principis del segle XIX. La clau rau en l’absència del número de la illa. Tortella proposa que aquesta residència es trobava a l’actual carrer Almadén, un dels tres anomenats Jesús i Maria en aquella època, segons documents parroquials de l’any de la seva mort. A més, desmentint el rumor de la mort del compositor en la indigència i amb el coneixement actual del seu patrimoni, és lògic considerar aquesta opció com a certa atesa la ubicació i el perfil social predominant a les vies adjacents properes al Paseo del Prado, que era una zona elegant i de moda en aquell moment. Aquest anàlisi, basat en documentació civil i la Planimetria General de Madrid, esmena un error de "presentisme" assenyalat per Tortella i amplia el que es va exposar en el seu article de 2001 a la Revista de Musicologia.

Entre ambdues contribucions, una glossa de Fernando Mínguez Izaguirre recorda les activitats musicals a la Universidad Politécnica de Madrid entre 1979 i 1986, destacant el primer concert de 1985 a l’Escuela de Ingenieros de Caminos dedicat a Boccherini, que va incloure els Quintets amb guitarra núm. 2 en Mi major i núm. 9 en Do major La ritirata de Madrid (Cuarteto Estro i Demetrio Ballesteros) i el Quintettino Op. 30 núm. 6 La música notturna di Madrid adaptat per a quartets de cordes. El programa, redactat per Mínguez, incorporava un article biogràfic i historiogràfic del compositor, en una època amb escassa difusió de la seva obra i poques gravacions rigoroses. La sèrie també va rescatar obres del violinista i compositor austríac-espanyol Carlos Ordóñez (1734-1786), interpretades per la mateixa formació. 

Aquestes línies resumeixen uns estudis breus presentats en una tipografia llegible i una maquetació que integra quadres, taules, gravats i imatges a color. Com a coordinador i editor, Tortella ha cuidat la selecció i les notes a peu de pàgina, aconseguint un avenç significatiu en el coneixement del compositor italo-espanyol i el seu entorn. Aquest treball desvetlla aspectes controvertits i esclareix detalls que influiran en futures investigacions, consolidant el seu caràcter pioner en la bibliografia hispana i mundial.

Albert Ferrer Flamarich