Festa Major 2
Obres de Velasco i Corzo, Urzaiz i Zamora, De Joan, Lacilla i Crespo, Ventosa i Molner, Marquès i Nebot, Serratacó i Costa, Pastor i Lópiz, Gasullai Porta, Agustina i Busquets, Pascual i Falcó.
Cobla Contemporània. Marta Urzaiz, direcció musical.
Audiovisuals de Sarrià DDD 74 minuts.
Audiovisuals de Sarriā
La col·lecció Festa Major de la Cobla Contemporània té un nou enregistrament amb uns segon volum que com caracteritza altres sèries de la prolífica formació, també presenta arranjaments, fantasies, adaptacions i altres formes d’inspiració en temes no coblístics, que refermen la versatilitat de la cobla com agent difusor de repertoris variats i d’èxit; tal i com ho fou el piano en els salons vuitcentistes o la guitarra en altres àmbits i èpoques. En aquest cas, presenta dos al·licients: d’una banda, la incorporació de bases electròniques; d’altra banda, el prendre temes musicals procedent del rock, la batxata, el pop i tantes altres noves tendències dels darrers, alhora que altres cançons que han fet història
En aquest sentit, la selecció de divuit noves composicions participen del procediment compositiu del que es coneix com a “reciclatge” en semiòtica musical. Aquesta fórmula presenta unitats musicals diverses i fragmentades sota una mescla que estableix un joc d’identificació, on còpia i original ja no s’oposen. Així se’ns convida a rememorar i reviure hits des d’una perspectiva intertextual. És a dir, ens posen en referència un altre text musical previ. Els compositors juguen amb aquest possibilisme per ubicar, deformar i sotmetre a un tractament mal·leable les melodies, amb la voluntat de construir unes fantasies sardanístiques dotades de coherència interna, respecte a l’estructura clàssica i on s’hi compten curts i llargs, on les tibles i les tenores canten les tonades i on es va més enllà del préstec artístic. En aquest procés es genera una fusió de diferents cultures i escenes musicals en un joc d’apropiació, cites i paràfrasis de tipologia parentètica (perquè remeten a peces específiques, singulars i fàcils de reconèixer) que ens parlen de diversitat i esborronen els límits de la identitat musical primigènia.
Amb aquests límits diluïts, es tracta de peces que conjuguen l’essència del potpourrí, del quòdlibet modern i del mashup en l’ assemblatge d’una melodia preexistent sobre un ritme o acompanyament d’una altra peça. En aquest cas, el de la sardana com a dansa i com a forma musical. Ho fan a partir de l’heterogeneïtat i el contrast dels materials matrius, basculant entre el medley i la suite temàtica com a Summermambo de Gerard Pastor i López sobre temes de Porgy and Bess de Gerswhin i el Mambo número 5 de Dámaso Pérez i Bravo, Nino! de Daniel Gasulla i Porta sobre les icòniques Noelia, Libre i Un beso y una flor que va immortalitzar el mítica cantant valencià. D’aquesta manera es completa un mostrari apte de per públics de diverses generacions i perfils musicals.
Si bé les adaptacions i la inclusió de la base electrònica és més recent, hi ha un ventall de composicions diverses que es poden trobar en altres col·leccions discogràfiques de la Cobla Contemporània en la instrumentació per a cobla sola. Com en tantes altres ocasions, les composicions són fruit dels mateixos integrants de la mateixa formació i es van enregistrar a l’Espai Montserrat Camps de Sabadell el 20 de maig de 2023 convertint-se en el 43è disc d’aquesta incansable formació. Com a enginyer de so, David Casamitjana va tornar a posar-se al servei de la cobla demostrant l’experiència i llarga trajectòria reconeguda el novembre de 2022 amb el Premi Nacional Agustí Borgunyó i la supervisió de Jeroni Velasco i Marta Urzaiz.
En conjunt són peces fresques, fàcils d’escoltar i traspuen enginy i talent intuïtiu en la identificació de perfils i combinacions de paràmetres rítmics, harmònics i melòdics, aportant interjeccions dels mateixos músics com en el “Tra-tra” de la SardaRosalía de Jeroni Velasco sobre temes de la popular artista catalana Rosalía. També hi ha incorporacions d’instruments infreqüents com la guitarra elèctrica i percussions. La primera ho fa a SardaRock on ja des de l’introit pren un enèrgic relleu, mentre que les segones prenen part a SardaPatxanga sobre els temes Moliendo cafè de José Manzano, Tico tico de Zequinha de Abreu, Se va el caimán de José Maria Peñaranda i Carnaval, Carnaval de Georgie Dann. Ambdues són de Jeroni Velasco i Corzo que aporta un total de set composicions. Per cert, aquesta darrera citada, SardaPatxanga també és una de les cinc d’aquest disc que, com Senyora Gaga de Marta Urzaiz sobre temes de Lady Gaga, ja pertanyien al Sardaxou Electrònic.
En resum i més enllà de les particularitats de poder escoltar temes de Mònica Naranjo, Gloria Gaynor (Sobreviurem de Raúl Lcailla i Crespo) o de cinema (Rocky Sardan’music d’Olivier Marquès i Nebot, Una de l’oeste de Robert agustina i Busquets), cal valorar el mèrit artístic en la recerca de nous públics ben diversos gràcies a l’enjogassament que suggereixen i la capacitat de versionar melodies que formen part de l’actual imaginari popular. I és que, com la majora de projectes d'aquesta formació difícilment classificable, aquest volum de Festa major 2 de la Cobla Contemporània torna a ésser un magnífic projecte per a ampliar públic i fer un exercici de memòria i reconeixement de temes: tant si es vol posar com a música de fons sense gaire atenció, com si se'n vol fer una escolta més atenta i conscient.