Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El redescobriment del clavicèmbal

Classificació temàtica: Sense classificar

El redescubrimiento del clave y de la figura del clavecinista en España durante el siglo XX. Redes, tópicos y processos identitarios.

Floria Saki Giordiani.

Editorial Libargo, Granada, 2023. 224 pàgs.

ISBN: 978-84-124588-5-5

Libargo

Gràcies a una nova generació d’estudiosos versada en les últimes metodologies i coneixedors de la investigació actual, un estimulant floriment de la musicologia a Espanya s’encamina -entre altres línies- cap a la revalorització i comprensió profunda d’un repertori ja abordat, al seu torn que cap a l’exploració del passat recent. Aquests especialistes ofereixen treballs de la importància i necessitat com el que la musicòloga i clavecinista Floria Saki (Bolònia, 1996) ha dedicat al fenomen de redescobriment del clavecí i el sorgiment de la figura especialitzada en aquest instrument a Espanya durant el segle XX. Aquest estudi va obtenir el Premi Internacional de Investigació Musical Juan Bermudo de 2023, que és una de les diferents iniciatives que recolza el segell Libargo. Una editorial que, per cert, manté en estreta col·laboració amb part del món acadèmic a Andalusia i sevillà, en particular.

Des dels preceptes d’una aproximació hermenèutica, la musicòloga italiana s’ocupa dels testimonis que van fonamentar la tradició educativa a Espanya al voltant del clau. Per a això parteix tant de les visites al nostre país realitzades per Wanda Landowska a finals de la dècada dels 10 i els 20 del segle XX, com de la consolidació i influència directa dels seus postulats en Manuel de Falla (capítol 2) i l’escola de pianistes que es van implicar amb l’instrument, en els casos de José Iturbi,  Amparo Garrigues i Joan Gibert Camins (capítol 3). Igualment es fixa en una segona generació d’instrumentistes de teclat que va consolidar i institucionalitzar acadèmicament aquests ensenyaments (capítol 4), després del revival del clavicèmbal durant l’Edat de Plata aparellada al Neoclassicisme i a la modernitat del moment. L’autora encara tres eixos metodològics relativament recents en l'àmbit acadèmic espanyol basant-se en la perspectiva de la micro-història, la semiòtica musical a través dels tòpics i, finalment, les teories de la identitat. Amb això amplia els marges del coneixement a partir d’un concepte mal·leable i plural, a la qual ens posa en context dels precedents experts d’àmbit internacional sobre l’estudi del clavecí i sobre Wanda Landowska per la seva qualitat de figura pionera. Això permet comprendre perquè molts joves espanyols van assistir als seus cursos a Saint-eu-la-Forêt, on havia fundat el seu École de Musique Ancienne el 1925.

En l’arrel del plantejament de Saki Giordiani rau el canvi de la consideració semàntica del clau i els seus usos a principis del segle XX arrelats al Modernisme i a aquest nacionalisme que anaven més enllà de l’interès folklòric i de la cita de melodies recopilades a la Península Ibèrica, fonamentant-se en la interiorització i reelaboració de la seva essència. Sobre aquesta cruïlla, que també va estar oberta al debat d’un incipient moviment històricament informat i concebut amalgamant preceptes d’autenticitat, fidelitat i llibertat interpretativa, el relat incorpora un ventall de classificacions, eines, perspectives i processos útils en el desenvolupament de qüestions identitàries respecte al fet musical. D’aquesta manera sustenta una filiació en el procés d’autoidentificació dels primers clavecinistes espanyols que es consideraven com a tals, en un marc encara sense a penes normativitat ni normalitat en l’Espanya dels 70 i 80 del segle XX. Heus ací, l’exposició de les xarxes i interrelacions existents entre els protagonistes alhora que, en el quart capítol, homenatja Genoveva Gálvez (1929-2021) que va ser un nexe connector de diferents tradicions i repertoris del clau: tant hispànic i del barroc com contemporani, en tant que pedagoga i intèrpret especialista en l’instrument en el marc dels decennis centrals del segle XX a Espanya. A més compta amb l’encertada inserció de les traduccions de les abundants cites i extractes dins del cos principal del text, deixant els originals en altres idiomes per a les notes al peu de pàgina. Això facilita la lectura sense entorpir la comprensió d’aquests recursos que la legitimen. Quelcom que també s’agraeix per als suggestius apunts presentats al capítol 3 i, al final del llibre recollits a l’annex 1 i en llengua francesa, que Joan Gibert i Camins va prendre durant el curs amb Landowska del trimestre estiuenc de 1933.

No obstant això i de manera anàloga a altres treballs similars de tall investigador, el lector pot tenir la sensació d’una certa reincidència i prolixitat argumental com a eix filador del discurs, davant el qual s’agrairia una extensió menor en el raonament de les mateixes idees. Noti’s, per exemple, en el capítol segon i el comentari d’ El retablo de Maese Pedro, El misterio de los Reyes Magos i el Concierto para clave de Manuel de Falla des de la seva creació, concepte i recepció justificades reiteradament en la fèrtil connexió entre regeneracionisme i historicisme basats en la coexistència de l’scarlattisme, l’essencialisme i del nacionalisme heretat de l’ideari estètic de Pedrell. aquest punt es recolza abundantment en els principals analistes de l’obra falliana com Torres Clemente, Nommick, Christoforidis, Domínguez León i Lacárcel Bautista; tot i que estranyament no cita la correspondència entre Falla i Landowska editada per la Universitat de Granada el 2022, ni tampoc una referència bibliogràfica auxiliar com María Barrientos i les Set cançons populars espanyoles elaborat per Virginia Sánchez Rodríguez (Editorial Alpuerto, 2022) en ocasió del centenari de la col·laboració de la soprano catalana amb Wanda Landowska i del seu interès per les Siete canciones populares españolas de Falla. Tot això, per cert, a les portes que es publiqui La Landowska. Una crònica per Espanya (1905-1936) d'Inés Ruiz Artola segons comenta de passada la mateixa Floria Saki.

Amb el seu llibre d’estil habitual, Libargo Editorial ha presentat el text amb un cos de lletra prou còmode i espaiat per facilitar la lectura d’un estudi les dues-centes vint i poques pàgines del qual complementa i amplia aportacions anteriors d’un període i temàtica molt treballats per la musicologia espanyola actual i de les darreres tres dècades. En aquest sentit i des de la particularitat de la temàtica elaborada, l’estudi de Saki Giordiani resulta convincent tant per la idea com per l’òbvia consistència de la seva defensa exposada a partir d’una redacció acadèmica i ajustada a la fermesa analítica de la documentació. En conjunt pot inscriure en l’òrbita de títols de capçalera de l’ordre de Sinergias para la vanguardia española (1898-1936) coordinado por Ruth Piquer (Editorial Libargo, 2016) i La renovación musical en Madrid durante la dictadura de Primo de Rivera. El grupo de los Ocho (1923-1931) de María Palacios (SEDEM, 2008); sent aquesta última més procliu a la reflexió i historiografia de la creació musical i el pensament en una línia semblant a La música en la Edad de Plata (1915-1939) de l’edició de la qual es van ocupar María Nagore, Leticia Sánchez de Andrés i Elena Torres (ICCMU, 2009).

Albert Ferrer Flamarich