Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Bruckner segons Constantin Floros

Classificació temàtica: Sense classificar

Anton Bruckner, personalidad y obra.

Constantin Floros.

Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 2022. 289 pàgs.

ISBN: 978-84-9044-553-2.

Ediciones Universidad Castilla-La Mancha

La bibliografia musical en llengua espanyola presenta mancances flagrants que, en el cas concret de les traduccions, continua marcada per grans llacunes en les seves principals vessants (anàlisi, estètica, biografies,...) dels títols que han determinat i determinen les vies de coneixement actual. Un exemple el trobem amb Anton Bruckner, personalidad y obra de Constantin Floros (Salónica, 1930) que es va editar en alemany el 2004 i que, en traducció de la investigadora i docent Nieves Pascual León, es va publicar fa uns mesos dins de la col·lecció de les Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. Només una dada per comprendre aquest pobríssim panorama: resulta alarmant que davant la gran quantitat d’estudis en alemany i anglès existents en diversos volums, aquest sigui el segon llibre en llengua espanyola sobre Bruckner publicat durant els darrers 20 anys a Espanya.

Dividida en tres blocs (retrat d’un caràcter, música religiosa i el simfonista) i trenta-cinc capítols iniciats cadascun per una cita, la monografia se centra en l’obra religiosa i simfònica rere el resum biogràfic en el primer terç de les pàgines. Des de l’anàlisi formal i amb recursos semiòtics, Floros realitza un examen que sobrepassa els elements estrictament musicals destil·lant la importància de la seva formació en psicologia per a entendre la mentalitat de Bruckner amb els seus trastorns obsessius compulsius, la seva intel·ligència emocional i com tot això també es plasma a la seva obra. En aquest sentit, ja ho recordava Harnoncourt precisament en una entrevista a l’entorn de la seva gravació de 1994 de la Tercera simfonia, quan afirmava que el contingut complet d’una obra només apareix si es tenen també en compte les seves possibles contradiccions.

L’autor ofereix una perspectiva ferma justificant-ho des de la part documental i la musical rebatent tòpics i interpretacions esbiaixades: des d’aquelles que tractaven a Bruckner de predicador o el consideraven un apòstol de la música absoluta. Per això, reivindica la importància de Liszt i Berlioz, que suma a les ja molt esmentades influències de Beethoven, Schumann i Wagner. A part de la comprensió estilística del llenguatge com són les interrelacions temàtiques i simbòliques entre les seves obres traslluint un considerable rerefons personal i biogràfic, Floros també rebat la imatge de simplicitat de la seva personalitat i demostra la intel·ligència emocional davant la mort i el dolor aliè brucknerians, entre d’altres aspectes. A més, compta amb l’al·licient de comentar els enfocaments interpretatius de tres grans directors d’orquestra com Jochum, Wnad i Celibidache; així com del quart moviment de la Novena i la tasca de reelaboració de Samale, Phillips, Mazucca i Cohrs de 1992. No obstant, l’atenció a la Vuitena simfonia sembla massa breu i tampoc desgrana detalladament la construcció de les codes dels moviments extrems de les seves simfonies.

Les 676 notes a peu de pàgina, totes referides a fonts documentals, demostren una enorme capacitat de síntesi i el domini aclaparador de tota la bibliografia i discursos historiogràfics que li permeten desgranar i esmentar allò concret per l’assemblatge i cimentació del seu relat, tan substancial en el rèdit extret dels materials matriu en allò conjuntural i històric. En aquesta línia, no hi manquen intersticis que, a manera de digressió, enriqueixen el discurs amb incisos en la postmodernitat i debats com el de la música pura, que Floros considera una aporia: és a dir, una categoria estètica d’arrel filosòfica tancada en si mateixa. Tot expressat, per cert, gràcies a una redacció d’estil directe construïda sobre frases curtes, coordinades, que li permeten sintetitzar el necessari, posant-ho fàcil al lector dins d’una densitat argumental i conceptual revestida de simplicitat i accessibilitat. Des d’aquesta perspectiva, Floros és una antítesi de les maneres alambinades i arcs gramaticals de tensió esgotadora d’Adorno o Dahlhaus, no menys admirables en la superpoblació d’idees dels seus textos.

Sense errades destacables, només caldria corregir a la pàgina 212 que Bruckner l’abril del 1894 era al seu llit de mort. L’any correcte es 1896. Per altra banda, es troba a faltar un índex onomàstic i un altre de “personalia” que faciliti un breu resum de consulta dels noms que apareixen ben identificats en el text, la recerca ocasional dels quals serà lenta i difícil. Quelcom que sorprèn en una publicació associada a un centre universitari com el de Castilla-La Mancha, el professorat del qual i els investigadors que participen en aquesta traducció són alguns dels més avantatjats i consagrats de l’àmbit espanyol actual. És el cas de Paulino Capdepón que signa un excel·lent pròleg on elabora un repàs a la manera d’estat de la qüestió entorn del publicat tant en monografies com en articles sobre Anton Bruckner; incidint també en la tasca d’algunes revistes, centres i instituts d’investigació i societats avesades a la seva difusió i coneixement. Igualment Capdepón desenvolupa una aproximació a l’obra musicològica de Constantin Floros que, sense cap dubte, esdevé una part fonamental i modèlica per a prendre consciencia de la vasta i profunda dimensió d’un dels més excepcionals, fèrtils i complets musicòlegs de les darreres dècades.

Per aquesta raó, cal agrair i felicitar a les Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha en el seu afany de oferir una col·lecció musicològica actual a especialistes, músics i melòmans. I és que amb Anton Bruckner, personalidad y obra hi ha en espanyol un dels llibres més suggestius publicats el 2022 en el terreny musical, dins d’una sèrie per a la qual demanem la traducció d’altres monografies i texts de Floros com els dedicats a Txaikovski, Brahms i Berg.

Albert Ferrer Flamarich