Los Boccherini en Salamanca.
José Antonio Rufete, Jaime Tortella.
Editorial Arpegio, Sant Cugat del Vallès, 2023. 187 pàgs.
ISBN: 978-84-15798-70-5.
Editorial Arpegio
Un dels aspectes menys estudiats de la història de la música és el referit a la situació financera dels compositors i intèrprets. Un dels directors de l’Editorial Arpegio, fundador de l’Associació Luigi Boccherini i autor de varis llibres sobre història, humanitats i música -especialment sobre el compositor de l’esmentada entitat-, Jaime Tortella, va ser un dels primers que, a Espanya i en aquesta línia, va publicar un sorprenent treball. Ho va fer sobre Luigi Boccherini i el Banco de San Carlos el 1998.
De la mateixa manera, un altre tema poc estudiat és el vinculat a la situació del llegat dels compositors i intèrprets i els vaivens després de la seva mort; almenys fins que arriben a centres i institucions públiques com biblioteques i arxius. En aquest sentit, el mateix Tortella ja va dedicar una investigació al testament de Domenico Scarlatti en una apassionant desmitificació d’alguns tòpics sobre la seva situació econòmica. I, és clar, sent Boccherini el principal camp d’estudi de Tortella i d’altres investigadors de l’associació que porta el seu nom, no podia faltar una incursió sobre l’origen, evolució i destí de la ingent acumulació de “papers” (partitures, cartes, escriptures, memorials,...). Com assenyala el president de l’Associació Luigi Boccherini, Gustavo Sánchez, en un pròleg que sintetitza la intrahistòria de l’estudiat i focalitza els seus tres eixos i fonaments, el present llibre basa el seu interès en la correcció de l’arbre genealògic dels descendents de Boccherini, la ubicació dels seus fills a Salamanca i la hipòtesis del que va passar amb el llegat de manuscrits perduts.
Dividit en nou capítols d’extensió moderada i abundosament il·lustrats, el volum es complementa amb més de seixanta-dues pàgines que agrupen quatre apèndixs. El primer resumeix les cases nobles d’Oliva de Gaytán i de Cerralbo, mentre que el segon aborda la família Ibarra Gallicioli, constituint una síntesi del que ja es coneix a l’ entorn a María Concepción Gallicioli, esposa de José Mariano Boccherini. El tercer annex, el més extens, inclou les partides de naixement, el testament dels protagonistes i la seva declaració de pobres abans que, en darrer lloc, un arbre genealògic dels descendents del compositor fins a l’actualitat tanqui aquest particular llibre. Tot això queda ben explicat gràcies a una redacció concisa i expositiva que, sense perjudici de la lectura, incorpora digressions sobre les ciutats de Salamanca, Àvila i els seus cabildos, els arxius catedralicis dels quals han estat una font primordial per a la potent investigació duta a terme per Tortella i el sociòleg i investigador José Antonio Rufete. Per altra banda, també esmenten la troballa d’una partitura per a quartet amb oboè, trobada al arxiu de la Catedral de Salamanca que s’atribueix a un exercici de Luis Marcos Boccherini, fill del compositor.
Lògicament en un treball d’aquesta naturalesa hi abunden extractes i cites de la documentació civil que justifiquen les referències a aspectes purament legals i jurídics amb precisió terminològica, detalls d’oficis, atribucions i d’altres qüestions amb un transfons propi de l’època que remeten a custodies, problemes d’herències i al creuament de documents notarials entre els familiars de Boccherini: particularment dels seus fills Josef Mariano i Luis Marcos, circumscrits als períodes en què varen viure a Salamanca; així com de Giovanni Gastone, germà del compositor. Des d’aquesta perspectiva destaca l’incís en el deute que va contraure Josef Mariano per culpa del Conde de Cerralbo que indueix a plantejar la hipòtesi, molt plausible, que va haver de vendre objectes personals entre els quals hi havia manuscrits de Luigi Boccherini, durant els anys que va tornar a Madrid. D’aquesta manera els autors justifiquen l’absència d’una part del 88% de partitures perdudes, ja que en el seu besnet Alfredo Boccherini i Calonge només li va arribar el 12% de les obres inscrites en el catàleg metòdicament elaborat per mateix compositor. De fet, aquest llegat va anar decreixent de generació en generació fins que a finals de 1919 se li va perdre la pista.
Com a bon editor, Tortella ha cuidat el procedir i la selecció en les notes a peu de pàgina aportant a l’aspecte visual abundoses il·lustracions. Amb això s’arrodoneix aquesta breu aportació que culmina la ingent tasca d’estudi sobre l’obra i figura de Luigi Boccherini, que des de fa dècades desenvolupa l’entitat. I, a més a més, en aquest cas, no només s’ofereixen unes dades que seran útils, esmentades o desenvolupades en futures i definitives investigacions actualitzades sobre el compositor, també tenen un caràcter pioner en la bibliografia hispana i mundial.