Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Maria Callas. Cartas y memorias

Classificació temàtica: Sense classificar

Maria Callas. Cartas y memorias.

Tom Volf (ed.)

Ediciones Akal. Madrid, 2022 (527 pàgs.)

IBSN: 978-84-460-5188-6

Ediciones Akal

La documentació personal dels grans cantants de la lírica i la seva trajectòria no és un camp que sobresurti per l’abundància de bibliografia en llengua espanyola, tot i que en casos icònics com el de Maria Callas hi hagi algunes aproximacions biogràfiques de mèrit. A elles cal afegir la recentment publicada compilació de diferents textos entre els que hi trobem: els propis per a la mai finalitzada autobiografia, fruit dels esbossos dictats a Anita Pensotti entre 1956 i començaments de 1957; el testament de 1954 que tants problemes va dur a la seva mort; les altres memòries dictades a Stelios Galatopoulos el 1977 amb la seva perspectiva artística sobre alguns rols (Norma, Medea, La traviata, Tosca,...); així com alguns articles o projectes com el de la revista Life pel març del 1959. No obstant, la part grossa del volum la copen les més de tres-centes cartes en una antologia acuradament preparada i completada per l’actor, director i productor nord-americà resident a França, Tom Volf (de qui, per cert, no apareix cap dada sobre el lloc ni l’any del seu naixement), amb breus i encertats comentaris que posen llum a les circumstancies vitals de la soprano grega. Hi aporta un ventall de factors i testimonis plurals (personal en la seva amplitud i professional en allò concret) que configuren una biografia atípica, discontínua, però igualment rica i reveladora en informació.

L’epistolari comença el 1946 amb una carta a la seva mestra Elvira de Hidalgo sobre la seva pròpia veu respecte la tècnica i la germanofília imperant al Met i s’hi recull una gran quantitat de documents la lectura dels quals permet desgranar detalls del vestuari sobre l’època i les complicacions de les produccions, la soledat de les gires, el recolzament determinant de Tullio Serafin, la recepció dels mítics Mi bemoll sobreagut a les Aida del 31 de maig del 1950 a Mèxic, i els conflictes amb la seva mare. Com és lògic hi ha moltes cartes a agents com Eddie Bagarozy; a empresaris i directors de teatre com Rudolf Bing; i al seu primer marit que transmeten una forta dependència emocional. En un altre caire de vivències també queda documentat l’incident amb una beguda que gairebé mata a Giulietta Simionato, la ruptura amb Onassis, els amors amb Di Stefano, el recolzament de Visconti per tornar als escenaris i el fracàs de la Medea de Pasolini. El qual, per cert, li va dedicar un poema, La Prevedenza, també recollit per Volf.

No menys importants són les pàgines on apareix l’escàndol de la històrica cancel·lació a mitja funció de Norma el 2 de gener del 1958 a Roma, les seves respostes de defensa davant la premsa i el memorable article que el crític Teodoro Celli va escriure el 1958 com a al·legat. En ell analitza la Callas artista i la seva concepció dramatúrgica des de la vessant musical d’alguns rols, després d’una introducció sobre les veus, el bel canto i la soprano dramàtica d’agilitat -que per extensió, virtuosisme i emoció era el seu- i que té molt d’història de l’òpera per les seves agudes observacions que avui són -o haurien de ser- coneixement comú i obligat entre els qui posseeixen estudis o es dediquen a la música. Un fet que, llavors, quedava restringit a cercles d’especialistes i erudits. Resumint: un ample ventall de qüestions de primera rellevància sobre els quals s’ha escrit i s’escriurà.

Entre els encerts metodològics cal lloar el calendari que acompanya cada bloc anual amb què s’organitza tot el material. En aquest sentit, queda reforçat l’interès d’aquesta òptima edició que es llegeix amb avidesa, i que ens apropa a una Callas molt més humana. Això sí, cal perdonar la breu i nyonya introducció amb què el compilador i editor es dirigeix a ella, en una mena de carta pòstuma que empra un llenguatge cursi i adulatori, arribant a parlar en termes de “missió” -la Callas com a religió?-, més prepis d’un esbojarrat fanzine que d’un cabal investigador. Manerismes de l’autor al marge, el cert és que aquesta “inesperada” edició en espanyol s’avança al centenari del naixement de “la divina” i ha aparegut sense massa retard respecte a la publicació de l’original francès que Éditions Albin Michel va comercialitzar el 2019. I això, suposa un altre incentiu a la llegenda d’una soprano que sempre és un reclam.

Per això cal felicitar al segell Akal per aquesta nova aposta editorial, no sense assenyalar la manca d’un índex onomàstic que agilitzi les consultes i permeti localitzar ràpidament, per exemple, totes les vegades que apareix Tebaldi i lligar el famós cas de la mediàtica rivalitat “Callas-Tebaldi”; o totes les obres de les que parla, així com tantes altres informacions predominants o tangencials que poden interessar a qui en revisi el mite i la personalitat tant des de l’àmbit acadèmic com des del melòman. Igualment cal recordar al generalment agut olfacte dels editors d’Akal que, encara, queden molts altres títols sense una traducció a l’espanyol de major envergadura atesa la flagrant absència de monografies sobre Donizetti, Mendelssohnln, Buckner, Dvorák, o Richard Strauss -per esmentar-ne només alguns- útils a l’investigador, a l’especialista musical i al melòman.

Albert Ferrer Flamarich