Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Entre Orfeu i Plató a la catalana

Classificació temàtica: Sense classificar

Entre Orfeu i Plató

Joan Cuscó i Clarasó

Editorial Enoanda, Sabadell. Pàgs. 113.

ISBN: 978-84-123469-9-2.

Edicions Enoanda

El filòsof i historiador de l’art Joan Cuscó i Clarasó (Vilafranca del Penedès, 1971) ha publicat un llibre molt significatiu on reivindica el valor cultural, antropològic i “higiènic” de la música en la vida humana, focalitzant-se en les sinèrgies de debats estètics on hi conflueixen elements lingüístics, científics i tecnològics partint de la confrontació entre aristotelisme i platonisme i la seva reincidència en la Renaixença, el nacionalisme i el Noucentisme català des de l’influx orsià, des de paràmetres ontològics i des de perspectives pedagògiques de la música en el seu lligam entre ciutat, educació, cultura. En aquest sentit, planteja un discurs on l’art s’entén com a procés i com aquest, juntament amb la filosofia i la concepció de la vida des d’una perspectiva genèrica, conflueix com a font existencial canalitzada des de l’educació i com a activació emocional justificada pels estudis de la neurociència.

Ho fa a partir de l’estudi de fonts documentals infreqüents i integrant referències a treballs recents, sorprenents i diversos publicats en l’àmbit espanyol que s’exposen en capítols d’extensió variable -en general, breus- que sintetitzen una relació recíproca entre música i filosofia en un text dens, explícit, planer i desplegat en una panoràmica que també avisa sobre les possibilitats d’un camp a recórrer des de la nostra historiografia musical. A partir d’aquest enverat i agut eix nodal, Cuscó entrellaça l’equivalència d’altres pensadors contemporanis més enllà de les fronteres catalanes i els vincles amb l’àmbit científic i mèdic com la meloteràpia i la musicoteràpia. En aquest darrer cas, de la mà de Francesc Vidal i Careta. A més, hi plasma una reivindicació de Jaume Pahissa (1880-1969) com a figura capdalt en el marc teòric del moment més enllà de la seva faceta com a compositor; d’Antoni Nogués i Torres com a pianista i compositor (1820-1882) i, molt particularment, de Maria Carratalà (1889-1984) com a pensadora i crítica. I, també, de Beethoven com a epicentre i paradigma dels ideals de l’època. 

El segell sabadellenc Enoanda l’ha publicat en mida de butxaca, lletra còmodament llegible, tot i que, malauradament no inclou el necessari índex onomàstic que faciliti la cerca d’informacions i personalitats de manera puntual i ràpida.

Albert Ferrer Flamarich