Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La primera biografia sobre Elvira de Hidalgo

Classificació temàtica: Sense classificar

Elvira de Hidalgo. De prima donna a maestra de Maria Callas. 

Juan Villalba.

Fórcola Ediciones. Madrid, 2021. 574 pàgs.

ISBN: 978-84-17425-90-6

Fórcola Ediciones

Durant les darreres dècades a Espanya s’han anat compensant algunes mancances al voltant d’estudis biogràfics sobre les personalitats musicals més influents del país, a excepció de les dedicades específicament a la composició majorment tractades. No obstant, tot i l’aparició regular de novetats, efemèrides i tesis doctorals, encara hi ha camps mancats d’aportacions referencials o que, almenys, suposin un primer pas seriós i encertat. Un d’aquests terrenys és el dels grans cantants i instrumentistes, majorment treballats gràcies a modestos però agraïts exercicis de melòmans i afeccionats. Un nou exemple en aquest camí, i que ve a cobrir un forat significatiu de la nostra historiografia sobre cantants, l’ha editat Fórcola Ediciones. El segell madrileny continua ampliant el seu catàleg -preeminentment dedicat a l’assaig,- amb la primera biografia dedicada la soprano Elvira de Hidalgo (1891-1980), el coneixement de la qual no sobrepassava l’haver estat una icona de les primeres dècades del segle XX i, posteriorment, una professora particularment reconeguda gràcies a la seva alumna més prodiga, Maria Callas. Del vincle estret entre ambdues n’és testimoni el segon bloc d’aquesta biografia que arriba a les 574 pàgines i descobreix dades poc treballades com la influència de Luis de Hidalgo, germà d’Elvira, en la imatge i gust per la moda de la Callas, a qui va ajudar amb la seva experiència i contactes en aquest sector.

En aquesta contribució, l’escriptor i docent Juan Villalba (Teruel, 1961) parteix d’un desenvolupament cronològic, distribuït en capítols d’extensió mesurada que agilitzen la lectura i focalitzen les vicissituds amb una estructura ben definida, en la qual entrellaça les vessants personal i professional de la protagonista, sent aquesta darrera molt limitada en la varietat de repertori i molt extensa en nombre d’actuacions com a Rosina d’ Il barbiere di Siviglia rossinià. Amb una redacció accessible i gens barroca, l’autor juxtaposa amples i freqüents digressions de caràcter històric, cultural, polític, social; així com d’altres versades en la trajectòria i caràcter d’alguns cantants amb qui la soprano aragonesa va compartir escenari. Totes elles, suggeridores i inserides  amb bastant encert, revestint la proposta d’un to de biografia social i proporcionant cultureta general. Alhora n’esclareix, en documenta i n’emmarca convenientment la vida d’Elvira de Hidalgo -amb les seves peripècies sentimentals,- retratant-la davant un ric panorama operístic replè de noms de la lírica de l’època, que avui resten als llimbs per a molts melòmans. Heus ací, les tensions amb altres solistes; la gira americana amb la companyia del mític baix Fiódor Chaliapin entre 1926 i 1927; o els contratemps amorosos d’Hipólito Lázaro. Naturalment, això també converteix aquesta biografia en una font de consulta relacionada amb altres veus líriques pretèrites. Com a síntesis i interpretació de la seva personalitat, val el notable capítol inicial, Obertura, orientatiu sobre aquesta dona que es va casar dues vegades, va tenir alguns amants i va demostrar tenir un caràcter lliure que va fer prevaldre davant l’oposició masculina per a prosseguir la seva carrera i gaudir de la seva independència econòmica.

A partir de la documentació privada com cartes, llibres de memòries o d’altres fonts d’hemeroteca, Villalba lliga actuació rere actuació amb nombrosos extractes de la recepció en premsa, la selecció de la qual és abundosa en la disquisició -una mica reiterativa però conseqüent- de les seves qualitats vocals, amb el guarniment de puntuals idees que poden caure en l’especulació però que, no obstant, evidencien un plantejament investigador i interpretatiu latent en la seva tasca. Per altra banda i amb algun gir disculpable de tall localista per part de l’autor, turolenc com la protagonista, només hi ha una errada de pes que cal assenyalar: l’afirmació a la pàgina 240 referent a que de Hidalgo, el 1924 i “en el Royal Opera House Covent Garden, dirigit musicalment des de aquell mateix any pel compositor Carl Maria von Weber, amb l’aforament de dos mil dos-cents espectadors, va cantar dues representacions (8 i 12 de febrer) de Rigoletto fora de la temporada oficial”. Lògicament aquest fet és impossible perquè s’ajunten a la mateixa frase la direcció de von Weber i l’actuació de la soprano: dos fets que varen succeir amb un segle just de distància i sense cap vincle directament relacionable, més enllà del marc teatral al que remeten.

En resum, es tracta d’un llibre rigorós en la vessant artística i decorós en la part íntima de la biografiada, que s’omple de serietat gràcies als habituals complements metodològics, arrodonint la fiabilitat d’aquesta eina com a font per a una consulta ràpida i precisa. És a dir, s’inclouen l’imprescindible índex onomàstic i diversos annexos, nodrits gràcies a una extensa tasca documental facilitada des de múltiples racons del planeta encapçalada per Juan Dzazópulos -i altres vuit col·laboradors,- com proven els agraïments, on esmenta les col·leccions privades, Quelcom que ens recorda el valor cultural i cultual dels “fanzines”. Entre els referits apèndixs cal destacar la detallada cronologia artística amb l’enumeració de gravacions, actuacions i companys de repartiment; així com el llistat del repertori que descobreix l’ocasional interpretació del rol de Rosalia d’El cabo primero de Fernández Caballero el 1924. Tampoc hi manquen les notes a peu de pàgina, aquesta vegada desplaçades al final del volum sense que la fluïdesa de la lectura se’n ressenti gaire, ja que la majoria d’elles remeten a les matrius documentals, a l’origen dels extractes o bé contenen les cites en l’idioma original. Benvinguda sigui, doncs, aquesta monografia que amplia l’escassament estudiat sobre Elvira de Hidalgo, tant en diccionaris com en aproximacions a cantants elaborats en llengua espanyola com en d’altres idiomes.

Albert Ferrer Flamarich