Shreds of light
Victor Braojos, piano
Sheva
El primer que sorprèn d’aquest disc és la seva composició. Trobar en el mateix volum música de Bach, Brahms, Migó i Liszt denota –com a mínim- eclecticisme en el gust i una necessària versatilitat estilística en abordar llenguatges tan diferents.
Victor Braojos planteja ‘Shreds of light’, el seu segon CD, com un camí que narra la vivència personal al llarg de la pandèmia que ens ha colpit a tots. Expressa un trànsit en la gestió d’una situació difícil la duresa de la qual, de mica en mica, va esquinçant-se, deixant que la llum arribi finalment a nosaltres. I el desenvolupament d’aquest treball com a teràpia, tot i l’aparença extravagant de la tria, funciona.
D’entrada un compositor obligat per a qualsevol intèrpret de piano: Bach, amb la Partita núm. 2 en do menor, BWV 826 on ja apreciem la digitació neta característica de l’intèrpret, i que segons Braojos expressa el moment de tranquil·litat previ al desastre, quan tot va bé però hi ha la intuïció que quelcom es torçarà. Segueix un primer gran salt tant temporal com formal que ens du als Intermezzi op. 117 de Brahms. Música de riques textures i episodi cap a un nou gran salt endavant, fins a la contemporanietat de Marc Migó, que preludia el veritable tour de force del disc, la Sonata en Si menor de Liszt.
Braojos ja va estrenar Epitafi de Migó el 2018 obra que fa d’enllaç entre dos romanticismes ben diversos, el de Brahms, que remet a Bach, i el que mira al futur, de Liszt. Aquesta Sonata en Si menor, considerada una de les obres clau del romanticisme, de gran complexitat formal tècnica però sobretot narrativa, al estructurar-se en un conjunt de petits temes a la recerca d’una arquitectura que els cohesioni, és resolta notablement amb una lectura emocional a mode de sincer relat personal.