Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El arte coreográfico de Alicia Alonso

Classificació temàtica: Sense classificar

El arte coreográfico de Alicia Alonso

Pedro Simón Martínez

Ediciones Cumbres, Madrid, 2021. (806 pàgs.)

ISBN: 978-84-947063-9-4

Ediciones Cumbres

Dos anys després de la mort d’Alicia Alonso, Ediciones Cumbres ha imprès un monumental volum que recull la seva trajectòria, alhora que amplia magníficament els Dialogos con la danza que aquest mateix segell va publicar el 2020, aconseguint la vuitena edició global en la versió més completa de totes les realitzades. En les vuit-centes pàgines d’aquesta nova monografia dividida en onze blocs, es desglossa la llarguíssima trajectòria d’Alicia Alonso repassant des dels muntatges operístics a les versions de les obres de gran tradició balletística, sense oblidar el catàleg complet de les seves creacions, així com les opinions de ballarines i coreògrafs. Sobre aquests últims, el capítol desè recull un ampli nombre de fotografies a la manera d’àlbum de records de les seves trobades amb la protagonista. Totes elles, per cert, reproduïdes amb alta qualitat en una edició on no hi manca el sempre útil i profitós índex onomàstic per a facilitar les consultes, seguint l’estil habitual de la col·lecció dirigida per Mayda Bustamante amb un plus gairebé de luxe: a la presentació rústica amb solapes i textura granulada a la coberta i contracoberta, s’hi sumen l’habitual lletra molt espaiosa en un disseny gràfic elegant i paper setinat, que fan d’aquest llibre un objecte molt atractiu per a la vista i el tacte.

El contingut comença amb una síntesi biogràfica sobre la protagonista signada per l’escriptor, crític i investigador teatral i de dansa, Pedro Simón Martínez (Fomento, Cuba, 1938); qui, a més, ha coordinat aquest gran projecte aconseguint reflectir la condició de coreògrafa, mestra, creadora d’una tradició i una escola, i, també, com  apunta ell mateix, la seva dimensió com a fenomen sociològic nacional cubà. A partir d’això es desplega un ventall de records, observacions tècniques i conceptes específics que integren una font documental nodrida a partir d’entrevistes, programes de mà, articles i algun discurs gràcies a un ample ventall de professors, crítics, periodistes, investigadors i personalitats del món de la dansa que configuren més de dos terços del llibre. Tot plegat es correspon als cinc blocs principals (creacions originals, anys cinquanta: dues creacions de llegenda, creacions pròpies sobre obres històriques dels segles XVIII i XIX, muntatges operístics i versions sobre obres de la gran tradició) en els quals domina el comentari de tots els espectacles d’Alonso.

En el seu caràcter coral, els textos combinen diferents propòsits que van des de conceptes filosòfics fins aspectes hermenèutics sobre la dansa, i abasten perspectives periodístiques, personals, acadèmiques i, fins i tot, manifestament tècniques que equilibren la voluntat divulgativa amb les dosis d’erudició. Entre aquests, també hi ha la reaparició d’alguns textos -pocs- que ja van ser publicats a Diálogos con la danza que, lluny de ser una reiteració innecessària, es justifiquen per l’ambició i la complexitat d’aquesta comesa. Cada capítol d’aquest cinc grans blocs presenta una fotografia de la producció i una estructura que engloba articles, notes de programa, ressenyes de premsa, aportacions de la mateixa Alicia Alonso, i es clou amb una fixa tècnica (comentari de la font literària, musical, pictòrica si n’hi ha; resum argumental; estrena). En tots es palpa un reconeixement unànime i la reivindicació de la seva actitud convincent i convençuda, des de la qual Alonso es mostrava i defensava el valor de la cultura com a baluard per a l’artista, el coneixement de la tradició, el compromís ètic i estètic amb el ballet des de tres perspectives: com expressió nacional dels pobles  en la seva idiosincràsia; com manifestació de caràcter universal per la potencialitat física i expressiva del cos humà; i com una manifestació artística íntimament lligada al subjecte i al destí, lligat als signes del temps. Un altre capítol significatiu, per cert, és el vuitè on es testimonia la influència de la pintura en la seva concepció de coreogràfica i es recull alguna entrevista, que explora la seva percepció de la dansa i el mètode de treball de qui va ser la darrera diva del ballet clàssic; una de les més grans del segle XX i de la història d’aquesta disciplina.

En resum, aquesta nova aportació editorial es tracta d’un manual i un catàleg capital com a font de consulta obligatòria, una de les joies del catàleg del segell madrileny, i un d’aquells llibres que són una memòria artística i un homenatge que, sovint, apareixen quan el seu protagonista ja no està entre nosaltres.

Albert Ferrer Flamarich