Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Cartes de Beethoven a Rodolf d'Habsburg

Classificació temàtica: Sense classificar

En torno a las cartas de Beethoven al Archiduque Rodolfo. 

Antonio Baciero (ed).

Editorial Arpegio. Sant Cugat del Vallès, 2021. 177 pàgs.

ISBN: 978-84-15798-58-3

Editorial Arpegio

A diferència del àmbits francès, germànic i anglosaxó, Espanya compta amb poques iniciatives que impulsin la reedició de fonts documentals sobre música amb més d’un segle d’existència des de la seva publicació. Les excepcions es solen trobar en el terreny epistolar i en el de la musicologia espanyola, la recuperació patrimonial i l’edició de partitures. En part, per haver quedat desfasades i amplament superades per la literatura musicològica contemporània. No obstant, són matrius d’informació que, des d’una perspectiva personal propera al protagonista en el cas d’unes memòries aporten testimonis i informacions heterogènies des de preceptes diametralment oposats a l’enfocament acadèmic. Sovint, també pequen d’un estil literari romàntic propi d’altres èpoques tot i que, en el cas de les col·leccions epistolars, recullen el testimoni directe dels seus protagonistes. Per això revistar-les com a fonts originals permet detectar les distorsions amb què la història les ha tractat. Amb tot, és innegable que, en molts casos, la comesa queda en un restringit àmbit investigador, acadèmic i de fanzines.

En aquest sentit, quan es tracta de grans músics l’abundància d’estudis sobre aquestes matrius historiogràfiques deixa un espai molt acotat per elaborar noves propostes d’interès. Un espai, no obstant, existent, com ja ho va demostrar Pere-Albert Balcells amb el seu Autoretrat de Mozart (La Campana, 1977), a través de la seva prolixa correspondència epistolar; com també ho està demostrant Roberto L. Pajares Alonso amb l’edició de primeres biografies sobre Beethoven escrites per cinc personalitats que varen conèixer al compositor (Vision Libros, 2019-2021); i com acaba de confirmar-ho Antonio Baciero amb l’edició de les missives que, durant dues dècades, Beethoven va enviar a l’arxiduc  Rodolphe d’Habsburgo (1788-1831). Cal recordar que l’arxiduc va ser un del principals mecenes del compositor, amb qui va mantenir una estreta amistat i que el seu llegat epistolar amb Beethoven va ser compilat pel musicòleg Ludwig Köchel publicant-se el 1856. És a dir, nou anys abans de la seva mort i sense veure comercialitzada una versió ampliada que tenia preparada, durant aquests anys en què s’estava construint el mite sobre Beethoven.

L’actual edició en espanyol ve contextualitzada i contrastada en profunditat com exposen les notes a peu de pàgina. A partir de l’article “Algo más que un centenario: Ludwig Köchel” del 2001, Baciero presenta una panoràmica humanista en una introducció aclaridora que pinzella alguns dels fets i personalitats contemporànies. Ho fa amb unes mesurades digressions en l’exposició de detalls i connexions  de vesant històrica, política, social i artística com les esmentades en els contactes i influencies diplomàtiques del compositor durant el Congres de Viena. O els de l’apartat sobre el seu germà Johann van Beethoven i la seva estada a la seva casa de Kerms setmanes abans de morir. O, més enllà del vincle familiar, sobre la proximitat entre l’arxiduc i l’Infant Francisco de Paula, germà de Ferran VII, a través de la cançó La partença amb text de Metastasio. Aquest es troba en el darrer annex.

En les 87 cartes recollides i escrites per Beethoven es nota la veneració, les formalitats inevitables en el tracte, la sinceritat i la fluïdesa de pensament i de prosa. El conjunt, no sempre datat, es presenta seguint una ordenació cronològica deguda majoritàriament als fets esmentats en elles (indicant entre parèntesi la datació més probable) i s’acompanya d’un llistat amb els temes més rellevants tractats i el número corresponent de carta, configurant una sintètica base de dades. A les cartes s’hi sumen cinc respostes de l’arxiduc. A més a més, l’autor dedica uns generós espai al comentari de les 40 variacions sobre un tema de Beethoven que l’arxiduc va dedicar al compositor i que aquest va admirar. Una partitura, per cert, que Baciero considera en alta proporció com a obra de Beethoven, donada la clara assimilació -per part de l’alumne- de recursos i solucions en paràmetres rítmics, harmònics i en l’adaptabilitat dels acompanyaments, els contrapunts i les veus secundaries. Uns elements que el mateix Baciero ha estudiat i interpretat com a pianista. Un altre dels atractius documentals recau en el catàleg de l’obra compositiva de Rodolphe d’Habsburg, segons el llegat conservat a l’arxiu de la Gesellschaft der Musikfreunde que inclou danses, temes amb variacions per a piano, música de cambra i hausmusik.

Prèviament el context històric l’exposa Miguel-Ángel Ochoa Brun presentant la casa dels Habsburg i el seu mecenatge de les arts, mentre l’epíleg el signa Xoán Manuel Carreira amb el seu característic estil agut i ultradocumentat que es fonamenta en el seriós coneixement de les investigacions més exactes i completes sobre temes de Beethoven. Com en d’altres articles i xerrades, el musicòleg gallec assenyala la necessària desconstrucció de la seva figura i la hagiografia beethovenianes, separant la vessant humana de la mistificada. Per últim i pel que fa a l’edició, Arpegio ha mantingut el seu llibre d’estil en el disseny i maquetació, incloent il·lustracions que arrodoneixen un altre encert d’un catàleg que cuida la difusió d’estudis sobre música de diferents nivells i parcel·les.

Albert Ferrer Flamarich