Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Hablemos de ópera

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Hablemos de ópera.

Gerardo Kleinburg.

Turner Música, Madrid, 2021. 320 pàgs.

ISBN: 978-84-18895-00-5

Turner Publicaciones SL

El gènere de l’entrevista, com l’epistolar, és un filó revitalitzat editorialment que en el terreny musical durant els darrers anys ha llegat exemples de diferent nivell. Entre els més recents cal esmentar el de Mademoiselle. Conversaciones con Nadia Boulanger de Bruno Monsaingeon, que Acantilado va publicar traduït al espanyol fa tres anys; i Música, solo música, entre el director d’orquestra Seiji Ozawa i l’escriptor Haruki Murakami, que Tusquets Editores va traduir fa uns mesos, però que traspua una esterilitat i pressumptuositat sorprenents i incomprensibles tractant-se de l’escriptor japonès. A aquests s’hi suma Hablemos de ópera del promotor artístic i crític musical Gerardo Kleinburg, qui també va ser director de la Compañia Nacional de Ópera de México durant una dècada.         

Amb un subtítol a la manera d’epítet no exempt de certes dosis d’efectisme enunciatiu, cada xerrada és recollida en un capítol dedicat a programadors, gerents, cantants (tenors, sopranos, barítons i el contratenor Philippe Jaroussky), la majoria mexicans o estretament vinculats al país (Plácido Domingo va passar allà la seva adolescència), que ens apropen a un panorama en el que es desvetllen aspectes biogràfics, successos, testimonis d’afectes i preferències i, fins i tot, algunes petites lliçons de música. Els resultats d’aquestes entrevistes realitzades durant el confinament del 2020 apunten cap a focus similars sense amagar el desig de fer adaptacions personals i un tracte sempre còmplice. Això últim implica un treball previ i variat d’informació sobre cada personalitat per a mostrar com aquella veu artística mexicana s’ha manifestat, com va ser rebuda i com es va desenvolupar en l’àmbit musical. És a dir, apropant-nos a la seva experiència en i amb els escenaris i la seva preparació, tot i que s’hi enyoren incisos més concrets sobre alguns papers, tant en els detalls de l’exigència tècnica vocal com en la seva concepció. També hi manca paritat de gènere: 16 homes davant 4 dones. Per exemple, podia haver-se inclòs a la directora d’orquestra Alondra Parra, que de nena es va instal·lar a Mèxic.

Amb alguns girs lingüístics i expressions de l’espanyol mexicà que no enterboliran el gaudi del lector peninsular, en l’extensió similar de les vint entrevistes també s’hi tracta el món operístic actual i, particularment, en l’aleshores, incertesa del futur de l’espectacle durant i desprès de la pandèmia. Al menys, fins la reobertura dels teatres. Un altre tema recurrent és el de l’abundància de tenors. Per altra banda, hi ha qüestions d’interès que posen llum sobre la ignorància que és té sobre la tradició operística a Mèxic des d’inicis del segle XVIII en el context colonial; sobre el valor de l’art, del joc i la ficció; alhora que sobre la incidència de les retransmissions operístiques en streaming. Criden l’atenció les incursions d’arrel sociològica com la de l’homosexualitat que Kleinburg comenta amb Maria Katzarava o com la de les veus transsexuals com a possible nova corda vocal. Ambdues matèries evidencien que l’art es planteja algunes realitats socials buscant una incidència major que la merament estètica.

Més enllà de si pot o ha d’interessar la sexualitat de Katzarava, costa d’entendre per què això és un motiu de debat quan l’homosexualitat masculina en el món operístic ha arribat a constituir un lobby poderosíssim i molt influent en els principals centres, tal i com s’ha estudiat des de la moderna musicologia feminista i des de la sociologia musical internacional. Un tema, per cert, en el qual l’autor no incorre. En aquesta línia també es troben a faltar debats sobre la necessitat o no de retirar de la cartellera títols que contenen elements de racisme, discriminació i violència de gènere. Per altra banda, entre les dades imprecises cal assenyalar que Victoria dels Àngels no va morir al dia següent dels fets narrats per Ainhoa Arteta (pàg. 99). L’edició tampoc conté fotografies dels entrevistats aportant un cert dinamisme i riquesa visual al llibre. I més, quan no s’inclouen les dates de naixement per a ubicar-los cronològicament.

No obstant, en cap moment es perd el caràcter accessible, divulgatiu i el lògic desenvolupament amb el qual evolucionen els capítols a partir d’un plantejament que reflecteix la complicitat de Kleinburg amb la majoria dels interlocutors, i finalitza amb un qüestionari Proust de tall musical per a molts dels entrevistats. En conjunt, aquest llibre entreté i, sense ser profund o significativament revelador, ofereix una dosis d’aquesta cultureta bàsica de la qual els melòmans i, especialment, els mitòmans en gaudiran. Val a dir, però, que aquesta novetat de Turner està llunya dels encerts característics amb què anys enrere l’editorial cobria forats significatius de la bibliografia musical en llengua espanyola.

Albert Ferrer Flamarich