Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Música i inspiració segons Abell

Classificació temàtica: Sense classificar

Música e inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg.

Arthur M. Abell.

Fragmenta Editorial. Barcelona, 2020. 250 pàgines.

ISBN: 978-84-17796-41-9

Fragmenta Editorial

Fragmenta Editorial ha editat un clàssic de la bibliografia musical -traduït al català fa gairebé dues dècades per un altre segell avui dia inexistent- a partir de l’original anglès de 1955, Talks with Great Composer: Candid Conversations with Brahms, Puccini, Strauss and Others. Es presenta amb dos pròlegs: l’un del professor universitari i musicòleg Josep Maria Gregori i l’altre del també musicòleg i assagista Oriol Pérez Treviño. Amb tot això se’ns ofereix un notable pòrtic molt més substancial que algunes de les entranyables entrevistes recollides pel periodista i violinista nord-americà Arthur M. Abell (1858-1958), quan era corresponsal a Berlín del Musical Courier entre 1893 i 1918, abans d’exercir la crítica musical a diaris del prestigi del New York Times. Quelcom perceptible en les pàgines referents a Salomon Jadasshon a través del comentaris de Grieg, que musicalment només apunten al tedi d’un creador excessivament formal i poc enginyós, tot i que agradable d’escoltar com ho demostren les seves quatre simfonies.

L’important de l’edició rau en l’oportunitat de tenir en català una font documental de primera mà, de lectura àgil i ben escrita, que Abell va elaborar durant el seu període de residència a Europa. A partir de trobades amb compositors com Puccini, Strauss, Humperdinck i Bruch, va transcriure unes converses centrades en l’espiritualitat de l’art i la inspiració, tenyides per pinzellades de tall psicològic. En aquest sentit, l’enfocament neix d’aquestes experiències com un fet connatural a la creació artística i vinculada al geni, en uns diàlegs explicatius de l’experiència de compondre, de vivències personals, així com d’un conjunt d’anècdotes que mostren l’ambient cultural de Weimar i la resta d’Europa. En el cas de Richard Strauss, no hi manquen referències al necessari aprenentatge tècnic i al rigor per a canalitzar la inventiva. De fet, considera que el 95% era pura feina cerebral i el 5% força divina. També són freqüents les opinions sobre la transcendència de Beethoven i Bach i la consciència del lloc que ocuparan cadascun del entrevistats a l’historia. Max Bruch, llavors molt més aclamat que Brahms, tenia clar que el temps canviaria els rols i el mateix Strauss no dubta en afirmar que Wagner seria considerat el més gran compositor d’òpera durant el mig segle següent Sens dubte Bayreuth, va contribuir-hi.

El major gruix de pàgines el protagonitza Brahms, amb qui Abell es va citar mesos abans de la seva mort, acompanyat per Joseph Joachim per exigència expressa del compositor: en aquestes converses queda eximit de la imatge de compositor ateu i, a més a més, mostra el seu ampli coneixement de La Bíblia i el seu profund sentit metafísic. També tracten temes d’actualitat, ciència, literatura i d’altres experiències i “miracles” vinculats a la fascinació finisecular per l’ocultisme, que queden exemplificades en la levitació del violinista Daniel Home. Resumint, es tracta d’una recomanació per a un ventall de melòmans molt divers i que suposa un testimoni privilegiat publicat mig segle més tard de la mort de Brahms. Aquesta era la segona condició que li va imposar a Abell per acceptar l’entrevista: no volia que ningú dels esmentats llegís les seves opinions.

Albert Ferrer Flamarich