Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Puccini segons Budden

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Puccini. Su vida y sus obras.

Julian Budden.

Ediciones Akal. Madrid, 2020 (500 pàgs.)

ISBN: 978-84-460-4997-5

Akal

Amb el sempitern retard que caracteritza la bibliografia espanyola i amb la idiosincràsia editorial del segell Akal, a finals del 2020 va arribar la traducció d’una d’aquestes monografies de culte i de capçalera sobre un dels mes grans compositors, Puccini, les fonts del qual en la llengua de Cervantes es limitaven a uns cinc títols -alguns molt mediocres o molt desfasats-. Amb la publicació de Puccini. Su vida y sus obras del musicòleg britànic Julian Budden (1924-2007) queda coberta una feridora llacuna, tot i l’existència de la clàssica referència de Mosco Carner publicada en espanyol per Javier Vergara editor a finals dels vuitanta del segle passat i del breu, agut i específic Giacomo Puccini y la dramaturgia omnipresente coordinat per Gabriel Menéndez Torrellas i Pablo Gutiérrez Carreras (CEU Ediciones, 2019). 

Recordat per la seva trilogia sobre Verdi i d’altres estudis dedicats a operistes vuitcentistes i de principis del segle XX, Budden va desenvolupar un treball dens i escrupolós, repartit en tretze capítols que s’entreteixeixen en un discórrer biogràfic, historiogràfic i musicològic ben traçat en allò general i precís en allò concret. Servit amb una erudició encaminada a la divulgació, integra les dades amb fluïdesa en una arquitectura bastant explícita que, a partir del capítol tercer, es focalitza en cadascun dels deu títols operístics amb el remat freqüent de llarguíssims exàmens i anàlisis morfosintàctiques aparellades amb el devenir dramàtic i escènic que són, per descomptat, la part més atractiva del compendi, juntament amb la recepció i les estrenes dels mateixos. No menys importants són els incisos sobre les personalitats que el varen envoltar, així com les relacions amb d’altres obres del mateix Puccini o altres compositors (Cavalleria rusticana de Mascagni, La bohème de Leoncavallo) i les opinions sobre aquests (Leoncavallo, Mascagni i Strauss). El capítol final, que junt amb els dos primers són els més breus, condensa la personalitat i aspectes essencials com a creador, seguit de quatre annexes: una cronologia vital, un catàleg d’obres, un glossari de personalitats ordenat alfabèticament i, per últim, un llistat d’abreviatures que compleix amb el rigor acadèmic.

Metodològicament és mesurat amb les notes a peu de pàgina, que només apareixen per a dirigir cap a les fonts de documentació. Poc se li pot retreure pel que fa a la vàlua del contingut, ja que es basa en una exhaustiva investigació i aporta informacions inèdites amb les que desmenteix teories i observacions de Mosco Carner. Entre elles, la de la fixació materna (pàg. 437). No obstant, sorprèn que àries com “Visi d’arte” i “Nessun dorma” no apareguin desenvolupades amb el detall previsible i equiparable a d’altres hits. Entre les particularitats, cal assenyalar el detallisme en l’exposició d’estrenes, talls, adaptacions, versions com en el cas de Madamma Butterfly, (París, Milà, Brescia i Londres) o les vicissituds prèvies fins a l’elecció de La fanciulla del West. En aquesta mateixa línia, s’agraeix la incursió d’obres menors, de joventut i pertanyents a altres gèneres com la cantata I figli d’Italia bella (1877), l’himne Vexilla regis prodeunt (1878), els tres minuets per a quartet de corda (1884), la cançó Mattinata (1888) o l’Himne a Roma (1919), entre d’altres.

Naturalment hi apareixen temes col·laterals, curiosos i fruit de la suspicàcia investigadora de l’autor com els referits al context de la música italiana del moment, els negocis teatrals i editorials, alhora que el comentari del pamflet en contra del compositor escrit pel crític Fausto Torrefranca el 1912 (Puccini e l’òpera internazionale). En una línia semblant també sorprèn saber que el compositor va fer escala a Las Palmas de Gran Canaria durant el viatge del compositor a Argentina el 1905; que un any després es va plantejar la possibilitat de compondre una òpera sobre un manuscrit d’Oscar Wilde o el tanteig de Ricordi amb els llibrets de La fiora i Anima allegra dels famosos germans espanyols Joaquín i Serafín Álvarez Quintero. Així mateix, Budden destaca la importància de la presentació acusmàtica de la majoria de les protagonistes femenines com a element dramatúrgic i des de la perspectiva musical, però sense aprofundir sobre la implícita simultaneïtat dels espais, temps i accions. Tampoc desenvolupa el recurs del back-stage com efecte protocinematogràfic. 

En resum, amb aquest títol, l’original del qual va aparèixer en anglès cinc anys abans de la mort del seu autor, Akal torna a oferir una monografia capital que precisa d’una lectura atenta tant per a l’afeccionat com per a l’historiador i l’especialista en música. Amb això sacseja l’escàs mercat en llengua espanyola sobre el compositor de Lucca en una edició que, tot i no comptar amb il·lustracions, sí que manté els extractes de les partitures i es presenta com una molt bona traducció de l’incansable Juan Lucas que, en els darrers anys, ha mostrar la seva vàlua en aquest camp gràcies a traduccions ben aconseguides per a segells de capçalera d’àmbit nacional.

Albert Ferrer Flamarich