Rosario Soler. Una zarzuela en cuadros disolventes.
Roberto Carril Bustamante
Ediciones Cumbres, Madrid, 2015. (194 págs.)
978-84-7774-454-2
Ediciones Cumbres
La literatura musical ofereix una ampla varietat de possibilitats entre les quals l’assaig, el manual pedagògic i la divulgació són les més profuses. Altres fórmules com la biografia novel·lada -que personalment detesto- són menys recurrents por interessar poc a los melòmans i al públic en general, l’interès del qual per les recreacions pseudo-històriques troben una vertadera afinitat en altres temàtiques, formats i disciplines. No obstant, aquest gènere literario-musical ha ofert algunes mostres que s’han guanyat un cert reconeixement com l’apòcrif Diari d’Anna Magdalena Bach sobre la vida de Johann Sebastian Bach i El rossinyol abatut de John Milton a l’entorn d’Enric Granados. La que proposava Roberto Carril Bustamante (La Habana, 1980) es tracta d’un simulacre voluntariós, gens pretenciós i suficientment ben resolt sobre la figura de la malaguenya Rosario Soler (1879-1944), tiple i ballarina coneguda com “la patita” per la fama conquerida amb el duo dels ànecs de la sarsuela La marcha de Cádiz; i que, a partir del darrer lustre del segle XIX, es va convertir en primera figura en teatres com l’Apolo i La Zarzuela de Madrid o el Principal de Mèxic.
A partir d’un recerca documental basada en testimonis i premsa de l’època, Roberto Carril recrea alguns dels moments de la trajectòria de Soler i en descobreix curiositat com l’escriptura i publicació del conte L’home dels 25 kilòmetres l’any 1910 pel setmanari Cuentos Galanes, pertanyent al diari Madrid Cómic. Sense pecar d’un desenvolupament forçadament prolix, el text simula familiaritat entre l’autor-narrador-entrevistador i la protagonista, mostrant amb nuesa una proximitat davant la qual el lector copsarà fàcilment allò real i històric d’allò fictici i subjectiu. Amb aquest petit entremès en tres capítols, l’autor també homenatja la idea estructural dels quadres escènics del gènero chico com a pretext creatiu. En l seva brevetat hi recrea escenes teatrals vives i en reforça la imatge propera i de tracte col·loquial que cerca sobre aquesta personalitat icònica com artista i com a dona lliure i valenta que va ser. Per aquesta raó alterna diferents plans narratius que combinen el diàleg i la prosa, a través de gèneres literaris i periodístics com l’entrevista, la crònica i les memòries en primera persona.
Ortodoxament aquest “aproposito” es clou amb l¡annex d’una cronologia i un llistat d’enregistrament (escàs en dades), tot i que s’hi enyora algun incís a l’entorn del fet canor i de la percepció de l’artista dels seus personatges, més enllà del que s’hi brufa en la seqüència hagiogràfica. Es llegeix d’una volada, en part per la tipografia de lletra gran emprada, i en conjunt ofereix possibilitats de guió per a una possible adaptació com a possible documental audiovisual o reportatge, apte també per a xarxes socials. A més, ve abundosament acompanyat per il·lustracions i fotografies com caracteritza el gust i la tenacitat habituals de la col·lecció Ediciones Cumbres dirigida per Mayda Bustamante. Qui, per cert i com en el cas de l’autor d’aquest llibre, la uneixen vincles consanguinis llunyans amb Rosario Soler.