Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Creación y vida de Mercadante

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Creación y vida de Saverio Mercadante en España. Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio (Cádiz, 1830).

Adela Presas

Universidad Autónoma de Madrid Ediciones. Madrid, 2018 (339 pàgs.)

ISBN: 978-84-8344-618-8

UAM Ediciones

Després de l’enorme tasca de centres, doctorats i tesines en els darrers cinc lustres, la historiografia musical espanyola encara necessita obres de referència que ampliïn les bases de la investigació, anèmica per culpa de l’escassa estima que li demostren les autoritats polítiques en l’aspecte econòmic. Per a ser un país modern com es pretén, hem de comptar amb obres generalistes que agrupin les dades de la nostra historia musical, com ho han fet d’altres països veïns i algunes institucions, però que a més s’atreveixin amb temes d’àmbit internacional. Aquí en tenim un exemple: Creación y vida de Saverio Mercadante en España. Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio (Cádiz, 1830) que la musicòloga Adela Presas va elaborar a partir de la celebració del IV centenari de la mort de Cervantes i que, publicat el 2018 pel departament d’edicions de la Universitat Autònoma de Madrid, va ampliar el conjunt d’estudis dedicats a les músiques cervantines als quals l’autora ja havia contribuït amb aportacions específiques.

En aquesta línia cal esmentar, per exemple, el precedent de la tesi doctoral de Paolo Cascio el 2014 -encara inèdita- i la seu breu comunicació publicada en el llibre festsrichft Allegro cum laude (ICCMU, 2014) sobre una altra òpera composta per Mercadante durant la seva estada espanyola: Francesca da Rimini per al Teatro del Príncipe de Madrid el 1830 i que no es va arribar a estrenar llavors. Així mateix, des de la seva enciclopèdia panoràmica les concises referències a La ópera en España. Procesos de recepción y modelos de creación (1787-1833) de l’insigne Emilio Casares Rodicio condensen i complementen la visita del compositor. En aquesta línia i lluny de ploure sobre mullat, la monografia d’Adela Presas també cobreix un buit molt significatiu sobre memòria cultural i comprensió musical, ja que es tracta d’un títol de capçalera per a investigadors de la historia musical autòctona durant el lustre 1826 a 1831 en que sintetitza, redefineix i il·lumina processos i models de creació en una tasca tan esgotadora com necessària en la llarga i constant feina de recuperar, restaurar i donar a conèixer el llegat musical espanyol i/o a Espanya on instituts com el Cervantes, el ICCMU i departaments de musicologia d’universitats com les de La Rioja, Oviedo, la Complutense i l’Autònoma de Madrid, que porten realitzant des de fa anys amb criteris d’actualitat i amb reconeixement internacional.

En vuit capítols, Presas ofereix un estudi sectorial de Mercadante a Espanya -i, en concret, de l’òpera que va composar i estrenar pel Teatro Principal de Cádiz el 1830,- que va més enllà del periple vital i artístic de l’època endinsant-se en les relacions hipertextuals, l’estructuració dramatúrgica de la música i del text literari en front de la novel·la de Cervantes, així com en les necessàries transduccions que li calen al gènere de l’òpera bufa com espectacle (capítols VII i VIII, degudament il·lustrats amb extractes de la partitura). En aquest sentit, i és una altra de les valuoses contribucions de l’autora, connecta Don Chisciotte amb altres títols del compositor que apunten al seu estil de maduresa iniciat després de la seva estada a Espanya, els trets del qual es comencen a entreveure en òperes anteriors. Per això, manté que el contacte amb l’obra de Bellini a Espanya va marcar el punt d’inflexió patent a I normani a Parigi (1831), alhora que reforça la tesi d’experts com Celleti que aquest parèntesi ibèric va ser el període de cultiu per el desenvolupament d’aspectes compositius i dramatúrgics, assajats amb títols escrits entre 1822 i 1825.

La part estrictament biogràfica queda reduïda al capítol inicial, mentre que en els tres següents abunda l’activitat desenvolupada durant la seva estada a Madrid i Cadis configurant una primera part de narració històrica. En el cinquè i sisè capítols, presenta les presumptes obres de tema cervantí que històricament han estat atribuïdes al compositor; així com les diferents versions de Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio: la comparació de la versió operística de 1830, la suposada de 1841 i la conversió en sarsuela de 1869. En conjunt, la perspectiva condueix al lector cap a una visió bastant sociològica del negoci teatral ja que mostra la recepció de les obres i estratègies de gestió del mercat, el reflex de l’atrafegada tasca organitzativa de la vida teatral, així com els canvis de gustos del públic espanyol amb la consolidació del drama romàntic i la revitalització de l’òpera a la dècada del anys 20.

Amb una redacció sense ostentació, fluida i proporcionada en les digressions, ordena meridianament els eixos del discurs en un to assertiu que prioritza la informació i justifica les argumentacions i raonaments de les conjectures. Naturalment, aporta una infinitat de matisos d’indubtable interès gràcies a un treball eficaç i molt complet metodològicament que desgrana la construcció de teories i atribucions falses en fonts documentals (sobretot primeres biografies) en una excel·lent tasca detectivesca amb la que corregeix errors històrics de cronistes i crítics com Soriano Fuertes, Carmen i Millán i, fins i tot, actuals especialistes internacionals. Entre les particularitats del contingut també cal assenyalar la controvèrsia de la seva segona arribada a Madrid, els viatges a Itàlia per a estrenes a Torí i Milà aquells anys, alhora que ofereix una perspectiva del conflicte amb Carnicer raonadament divergent de la defensada pels biògrafs d’aquest. A més emmarca obres de circumstancies polítiques en la Cadis de 1829, músiques incidentals per a obres de teatre com Polimenes o los misterios de Eleusis y Edipo; així com una suposada Missa escrita per a la Comtessa-Duquessa de Benavente.

El darrer bloc del llibre el configuren les quaranta pàgines amb quatre apèndixs que compendien eidèticament diferents aspectes dels capítols previs gràcies a quadres sinòptics. En ells es recullen des de la cronologia de l’activitat teatral desenvolupada per Mercadante al capdavant dels teatres de Madrid i Cadis (títols, compositors, repartiment, número de funcions, etc) fins les taules musicals i de correspondència text-música de l’obra que centra el llibre, passant per articles de la premsa gaditana que varen noticiar l’arribada del compositor i l’estrena allà de la seva òpera Elisa y Claudio. El quart apèndix conté el llistat d’obres de tema cervantí falses i atribuïdes, a partir del repàs a un segle de bibliografia que engloba des de 1899 fins al 2004.No obstant, hi manca un índex onomàstic que faciliti la localització ràpida d’obres i personalitats. Un fet estrany en una col·lecció de la serietat i projecció de la UAM.

Com a dada menor cal esmentar l’errada de la nota al peu número 10 de la pàgina 195 al enviar-nos a la pàgina 146 per a localitzar el quadre sinòptic amb les obres que varen acompanyar l’estrena i les altres funcions de Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio el febrer de 1830 a Cadis. En realitat, el trobem a la pàgina 135. Resumint, es tracta d’un treball de gran rellevància dins de la bibliografia operística de tall historiogràfic sobre l’Espanya vuitcentista; i fonamental per a la valoració d’una figura com Saverio Mercadante, pilar del melodrama italià, sobre el qual Adela Presas irradia llum avantatjant molt als que l’han precedit en l’àmbit concret del seu estudi. 

Albert Ferrer Flamarich