Bailar sobre el demonio del olvido. Apuntes para una estética de la danza.
Marifé Santiago Bolaños
Ediciones Cumbres, Madrid, 2020. (512 pàgs.)
978-84-947063-7-0
Ediciones Cumbres
Durant la darrera dècada Ediciones Cumbres ha enriquit la bibliografia específica sobre ballet en llengua espanyola amb treballs substancials en els gèneres assagístics, biogràfics i acadèmics, resultat de serioses i recents investigacions. En aquesta ocasió, el segell madrileny ha comercialitzat un extens volum dedicat a conjugar el binomi filosofia i dansa com un llenguatge de l’esperit i el cos. L’edició manté la presentació elegant, cobertes de textura granulada, lletra de cos gran, marges espaiosos i concises notes a peu de pàgina, tot i que sense il·lustracions.
Dividit en quatre blocs es tracta d’una tasca de la filosofa, investigadora i assagista Marifé Santiago Bolaños que concep la dansa com un espai obert a la multiplicitat, la interrelació i la diferencia, maridant raó i experiència a partir d’un plantejament sensible a les metodologies del respecte i la inclusió del gènere en la historiografia. Ho testimonia el primer tram i altres apartats com l’últim, versat en referències a la dona durant el segle XX. En aquesta línia també destaca la importància de la pedagogia com a eina transformadora de la societat, amb pinzellades sobre María Zambrano, Aby Warburg, mites hindús i convergències amb el cinema i altres arts audiovisuals.
L’encadenament d’idees transita per la intertextualitat i la hermenèutica com a enfocaments interpretatius que es poden concebre com una digressió teòrica justificada en la intenció dissimulada del llibre de voler concentrar-se en temes i matèries concebudes com a satèl·lits integrats des d’una perspectiva perifèrica de qüestions culturals, històriques i artístiques en un discurs amarat de sociologia i, per descomptat, també d’estètica. Aquests aspectes fonamenten la dansa com a manifestació cultural i antropològica més enllà de la tècnica o la localització històrica d’un estil o obra. A això últim, es dedica el tercer bloc en l’aproximació conceptual des de la Modernitat. En conjunt, i dintre d’una estructura que, algun lector pot qualificar de quelcom dispersa però que de manera brillant, es destil·la la formació humanística i filosòfica de l’autora en una prosa a vegades abstracta, potser florida però accessible. Un fet que no enterboleix la suma d’unes claus variades, referències a tractats i assajos històrics sobre l’escena, així com a alguns dels seus protagonistes (des de Nureyev i Diaghilev a Martha Graham i Jerome Robbins) per a justificar una xarxa conceptual entorn la veritat incopsable de la vida a través de l’art.