Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Diálogos con la danza

Classificació temàtica: Sense classificar

Diálogos con la danza.

Alicia Alonso

Ediciones Cumbres, Madrid, 2020. (647 pàgs.)

ISBN: 978-84-947063-6-3

Ediciones Cumbres

En motiu del centenari del naixement d’Alicia Alonso i un any després de la seva mort, Ediciones Cumbres ha imprès les seves memòries conegudes des de 1986 com a Diálogos con la danza. Aquesta és la vuitena publicació global i la primera al segell madrileny: la més completa de les que han aparegut i la que no oblida cap text fonamental sobre el ballet i la seva trajectòria com a ballarina i coreògrafa. El compendi s’ha anat perfilant amb canvis i afegits tant en els texts com en el format i material gràfic que els acompanya. Un material ric i variat que presenta un ampli nombre de fotografies en blanc i negre en diferents activitats aplegades en una seixantena de pàgines al final del volum que la mostren en la seva infantesa, ballant, rebent distincions d’il·lustres mandataris o en companyia de notables personatges que són part de la història de l’art i del cant -molts espanyols, per cert-. L’edició segueix el llibre d’estil habitual de la col·lecció dirigida per Mayda Bustamante. És a dir, amb presentació rústica, amb una textura granulada a la coberta i contracoberta, i amb lletra espaiosa. A més, inclou un índex onomàstic, sempre útil i profitós per facilitar les consultes. No obstant, s’hi enyora un llistat cronològic que sintetitzi els moments fonamentals de la seva vida i trajectòria; així com un índex de tots els material ordenats per data.

Aquesta monografia es divideix en tres grans blocs (Records i reflexions; Textos mínims i Diàlegs amb la premsa) que compilen 77 textos de diversa naturalesa apareguts en diferents publicacions, de varis països, entre 1947 i 2015. Tots ells pivoten sobre un ventall de records, observacions tècniques i conceptes específics configurant una font documental nodrida a partir d’entrevistes, programes de mà, articles i algun discurs com els encarregats per la Unesco per a la celebració del Dia Internacional de la Dansa els anys 1998 i 2000. Molts són de qualitat; d’altres, d’interès relatiu com alguna entrevista “pastelona” i excessivament aduladora. Un fet inevitable en figures d’aquesta rellevància, considerades mites en vida. Al marge de les vivències biogràfiques i personals, domina una actitud convincent i convençuda des de la qual Alonso es mostra ferma defensant el valor de la cultura com a baluard per l’artista, el coneixement de la tradició, el compromís ètic i estètic amb el ballet des de tres perspectives: com a expressió nacional del pobles en la seva idiosincràsia; com a manifestació de caràcter universal per la potencialitat física i expressiva del cos humà; i, en darrer lloc, com a manifestació artística íntimament lligada al subjecte i els signes del temps.

Amb tot això, la protagonista posa en relleu la dimensió antropològica i social de la dansa, de la identitat de l’individu i dels col·lectius, amb la que també denuncia actituds discriminatòries per prejudicis racials i culturals davant les quals no es va doblegar. Altres qüestions recurrents en les seves locucions es refereixen a la diferència entre escola i estil; alhora que entre l’element primitiu i originari de la dansa davant la recerca de la perfecció en la posició i moviment del cos humà. Entre les curiositats destaquen idees que vinculades a la importància del poble basc en la història de la dansa durant la Modernitat; el breu comentari sobre la coreografia d’Alberto Méndez dedicada a Maria Callas; i al compositor americà Louis Moreau Gottschalk. Una figura, per cert, absent en la majoria de llibres sobre història de la música i del segle XIX en particular. D’altra banda, resulta més pintoresc el relat sobre un esmorzar amb Fidel Castro el 1959, al qual, com en altres moments, mostra el seu recolzament a la Revolució mostrant públicament el seu agraïment -fet molt propí de règims dictatorials-.

En conjunt, aquesta matriu documental agrupa els pensaments que la ballarina i coreògrafa, immersa en la pràctica del seu art, postula sobre ell amb sinceritat i intensitat, fins i tot quan defineix la seva relació amb els partenaires, mestres i directors a nivell personal, artístic i laboral. En les més de sis-centes pàgines se sintetitza l’indispensable sobre la figura que va contribuir de manera decisiva a situar la dansa a Cuba com un referent en el panorama mundial, gràcies a la fundació del ballet Nacional de Cuba el 1948, inicialment anomenat Ballet Alicia Alonso. El seu llenguatge és clar, penetrant i capta al lector per la seguretat amb què exposa les seves idees, en un to natural i reflex d’una actitud vital basada en la força de l’amor, el coratge i la voluntat. Una voluntat diamantina que prenia l’energia del muscle i la posava al servei de l’esperit, tal com va definir-ho el periodista, escriptor i advocat Francisco Ichaso en una entrevista transversal i extensa de 1950. Quelcom que, alhora, referma la concepció d’Alicia Alonso quan afirmava que, per a ella, ballar era viure i rebutjava una existència estàtica, ja que la vida és mobilitat i canvi. Altres dues excel·lents entrevistes són les dels periodistes Luis Baez i Rosa Elvira Peláez, el 1981 i 1982 respectivament, que recullen hàbilment una síntesi de la vida, trajectòria i credo artístic de qui va ser la última diva del ballet clàssic; una de les més grans del segle XX i de la història d’aquesta disciplina.

Albert Ferrer Flamarich