Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Kozeluch: tercer volum de simfonies

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Koželuch: Simfonies I: 2, 9-11

Czech Chamber Philharmonic Orchestra Pardubice. Marek Štilec, director.

NAXOS 8.574047 DDD 78 minuts.

Naxos

Entre els molts projectes d’integrals que Naxos va realitzant paulatinament, també  cal considerar el tercer volum de les simfonies de Leopold Kozeluch (1747-1818), que va tenir una gran incidència a la seva època i en el centre d’Europa com a compositor, pianista i professor juntament amb Dussek (va estudiar amb ell durant la seva joventut), Myslivececk, Dittersdorf, Gluck, Vanhal, Gassmann o Rossetti. Com aquests o tants músics txecs que varen circular per Viena i Anglaterra, Kozeluch va ser un reformador de la simfonia que va potenciar el desenvolupament de la forma sonata. Després d’establir-se a Viena, entre 1779 i 1787, va llegar 17 exemples, dels quals un es dóna per perdut, més dues simfonies concertants.

Les quatre simfonies aquí enregistrades -a finals de setembre del 2018- són entretingudes (especialment en la inventiva melodico-rítmica de la Simfonia en Do major PosK I:9), equilibrades, clarament pertanyents a l’estètica rococó; amb primers moviments que responen a una construcció sonatística basada en els dissenys i idees temàtiques diferenciades i breus; i l’esforç ocasional de trompetes i timbals com a la Simfonia en Do major Posk I:2 -l’única publicada en vida del compositor-, tot i que com és natural el pes instrumental recaigui en la corda, diàlegs imitatius (Posk I:10). No obstant, resulten considerablement modestes comparades amb les composicions mozartianes i haydnianes del mateix gènere  i la mateixa dècada de 1780. Totes es divideixen en quatre moviments i una d’elles, la PosK I:11 “L’Irrésolu” sorprèn per la conclusió intrigant del seu primer moviment, no tendeix al programatisme a la manera de Dittersdorf tot i suggerir un ventall d’afectes; i té una certa emulació d’allò rústic que els especialistes consideren que podria justificar-se com a base musical per alguna pantomima. Per cert, és la més llarga de les recollides en aquesta gravació. El llibret del disc manté l’essencialitat característica de Naxos i  la captació de so és bona, amb una notable presencia del baix continu en les quatre simfonies. Per la seva banda, la Czech Chamber Philarmonic Orchestra Parbudice, amb la participació al clavicèmbal de Jirina Dvoráková i dirigida per Marek Stilec, ofereix una recreació mol estimable en color, vivacitat rítmica, perfils dinàmics i idiomatisme.

Albert Ferrer Flamarich