Obres de Léon, Martínez, Finet, Vicens, Damaré, Vizentini, Timón, Abas, Ventosa, Vilaró, Hostench i Pendón.
Cobla La Principal del Llobregat. Marcel Sabaté, direcció musical.
Audiovisuals de Sarrià DDD 66 minuts.
Audiovisuals de Sarrià
Per commemorar els seus 90 anys d’existència, la cobla La Principal del Llobregat ha enregistrat un disc compacte amb tretze composicions, algunes escrites per a l’efemèride com la sardana Notes de granit a la compositora Mariel·la Finet. Es tracta d’una peça reposada i lírica amb explosions contingudes del conjunt, suggerent en la texturació pels jocs de segones veus que enriqueixen tant la melodia com el ritme en una escriptura pulcre. El repertori aplegat combina polques, sardanes i simfonisme amb una marcada arrel pertanyent a la tradició formal i al llenguatge tonal, tot i comptar amb exemples que exploren una vessant més contemporani i majors llibertats estructurals. Ho demostra Llobregat grooves de Marc Timón, plena d’efectes dinàmics i altres elements agògics, canvis freqüents de la trama textural i un estimable ventall de motius musicals.
Són obres que sedueixen per l'enjogassament, la festivitat i el lirisme en aque es basteixen les peces més complexes com altres més lleugeres, sovint nodrides per referències a danses urbanes i nous estils que el gènere coblístic també va assumir com a repertori a la manera de les jazz-band i les bandes de música. D’aquesta manera es reforçava la seva faceta com a element de cohesió social, constructora de significats i canalitzadora d’experiències col·lectives. Aquests elements també justifiquen la fantasia Som que és una glossa a la Llibertat de dotze minuts espectacular, amb passatges èpics amb percussions afegides. Xavier Pendón hi cita diverses melodies identificables i de caire reivindicatiu com La presó del rei de França i L’estaca, que sotmet a variants rítmiques, melòdiques, harmòniques i tímbriques abans de la galopant i gran coda final.
Entre les composicions per a instrument solista destaca la polca El reietó d’Eugène Damaré en què el flabiolaire Josep Llauradó es llueix en la riuada d’accidents ornamentals i en la cadència prèvia a la darrera exposició del tema principal. Com a l’ Estudi per a flabiol núm. 47 de Jordi León, Llauradó demostra un extraordinari domini tècnic d’aquest sa funambulisme virtuosístic; particularment, en la respiració i en l’articulació i el fraseig, que inclou notes picades a gran velocitat i breus trinats. Felicitats! del mateix Jordi León obre oportunament la selecció amb l’espontaneïtat, la inventiva temàtica i el savi tractament instrumental d’un dels millors compositors de cobla de les darreres dècades.
Resultats musicals? Una interpretació excel·lent de La Principal del Llobregat sota la direcció del seu titular, Marcel Sabaté, que corrobora l'alt nivell dels músics coblístics i l'impuls del repertori i les formacions. L'edició en format de dijipack amb mides diferents a les estàndard del disc compacte no compta amb el minutatge de cada peça a l'inlay, ni notes de carpeta. En aquest sentit s'hi enyora un text que presenti les obres, els primers enregistraments mundials i la trajectòria d'aquesta històrica formació, que ha celebrat 90 de xerinola en clau llobregatenca.