Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Estrategias eficaces de práctica instrumental

Classificació temàtica: Sense classificar

Estrategias eficaces de práctica instrumental. Primeros pasos al estudiar una obra musical.

Silvia Tripiana Muñoz.

Editorial Libargo, Granada, 2019. 162 pàgs.

ISBN: 978-84-943568-6-5.

Editorial Libargo

En el camí de l’Editorial Libargo conflueixen encerts que introdueixen nous camps i metodologies, sovint de tall acadèmic. Un nou exemple és el de la reflexió sobre els procediments en l’aprenentatge previ a la interpretació. Bona part de la literatura sobre la matèria de fa més d’una dècada era freqüentment abstrusa pel seu llenguatge altament tècnic i impenetrable. Una mena de literatura, per cert, absent a Espanya, més fèrtil en traduccions específiques foranes com el recull d’assajos  elaborat per John Rink, La interpretación musical, comercialitzat per Alianza Música el 2006 o Interpretación. Del texto al sonido de Gerhard Mantel, també pel mateix segell un any després. Silvia Tripiana confecciona un manual concís, llegible amb gran facilitat, molt expeditiu, en torn al talent i l’aprenentatge; la necessitat d’una bona tutoria i les habilitats físiques, cognitives i musicals. El lector trobarà una estructura lògica, argumentada i ordenada, que sol recórrer a les preguntes com a connectors i eixos discursius, alhora que comenta qüestions molt obvies amb altres que ho són menys. A més, la major part dels capítols poden entendre’s sense el seu context global.

Des d’un marc teòric general, neix de l’experiència d’un ample ventall de fonts, testimonis i estudis que inclouen intèrprets internacionals, pedagogs i investigadors específics. La seva aposta per la objectivitat i el caràcter pragmàtic, desenvolupa vuit estratègies de pràctica instrumental basades en una metodologia de la fragmentació, la màxima concentració, l’adequació ergonòmica, l’auto-orientació, l’escolta autocrítica, la lectura precisa com a pràctica preventiva de la pràctica indirecta i del límit actual. La seva aplicació permetrà al lector, especialment si és instrumentista, conèixer-se i rendibilitzar els seus esforços i el temps invertit en el laboriós procés de professionalització. Sense existir receptes màgiques si no processos d’assaig-prova, més o menys (ben) dirigits, on cada subjecte ha de marcar-se un objectiu. Aquest pas ja suposa un primer pas per a la seva consecució.

Els capítols s’estructuren sota una fórmula inductiva amb apartats plantejats com a pregunta sobre diferents eixos: els precedents investigadors de cada pràctica, com dur-la a terme, l’experiència de la seva aplicació per part d’instrumentistes, més altres d’específics de cada proposta. Aquestes són rematades per un resum exposat en quadres sinòptics i esquemes que potencien les vessants visual i pedagògica de l’estudi de Tripiana. Al mateix temps corroboren el seu rigor i coherència metodològica i faciliten revisitar les bases de cada procés i la seva qualitat d’autoconeixement i autoacceptació. Per aquest motiu hi ha una condició prèvia decisiva: el qui aprèn ha d’estar en disposició de modificar la seva perspectiva sobre l’obra en sí i sobre ell mateix. Aquest és un factor de psicologia positiva imprescindible que corrobora que en aquesta vida no tot són aptituds sinó també actituds. També pot trobar-se un apunt de ioga, La influència de la melina i alguns aspectes de psicologia clínica, tant en allò emocional com fisiològic en la preparació, estudi i interpretació d’una obra. En conjunt, aquest llibre vol ser un estímul pràctic per a plantejar el treball previ a la interpretació en qualsevol estudiant i docent -que poden ser la mateixa persona-, alhora que pels amants de la música que desitgin saber mes sobre tècniques d’estudi i no dependre únicament de la tradició i la intuïció. L’autora encoratja a no perdre la passió i la perseverança, no des de la moderna autoajuda si no des del desenvolupament de les esmentades vuit estratègies, independentment de quins siguin els instruments amb què es treballi.

Per altra banda, no es pot negar que, tot i la seva brevetat, aquest llibre podria haver-se comprimit més. Especialment en els reincidents epítets -sovint, els mateixos al llarg del treball- de les fonts i testimonis esmentats en la xarxa de suport als preceptes teòrics. Una xarxa eficaç en el seu tarannà expositiu encara que una mica condicionada per la seva matriu acadèmica. Les tècniques d’estudi generals podrien aplicar-se i adaptar-se, si no totalment sí parcialment, a d’altres camps desvinculats del musical. L’editorial andalusa està sabent donar sortida a camps musicals amb una bibliografia que té una quota de mercat molt limitada i irrisòria, tot just compta amb referències traduïdes al espanyol o elaborades pels nostres professionals i estudiosos. A aquest ritme, conèixer el catàleg de l’editorial andalusa serà tan indicatiu dels grans eixos de l’actualitat investigadora espanyola com ho són ara altres segells, institucions i acadèmies de primer nivell en el país.

Albert Ferrer Flamarich