Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Pensamiento musical

Classificació temàtica: Sense classificar

Pensamiento musical

Magda Polo Pujadas

Ediciones Universidad de Cantabria. Santander, 2019. 138 pàgs.

ISBN: 978-84-8102-905-5

Ediciones Universidad de Cantabria

Amb més d’una desena de llibres publicats, la docent i investigadora Magda Polo Pujadas (Manlleu 1965) suma un altre títol al seu currículum amb aquest Pensamiento musical. Es tracta d’una història sintètica sobre l’estètica musical, redactada amb un to expeditiu i concís, basat en una estructura molt diàfana i correlativa dels principals eixos filosòfics sobre la música des de l’antiguitat grega. Com la mateixa Polo escriu, no és difícil recordar el que va dir Dahlhaus al afirmar que “el sistema de l’estètica és la seva història. Una història on es compenetren les idees i les experiències del seu heterogeni origen”. La seva prosa és conceptualment tan densa i rica d’idees –al mateix temps  que les seves variants i derivades discursives- com accessible, fluïda i precisa és la seva redacció. Sense perdre l’afany divulgatiu, mostra una estimable capacitat per lligar conceptes exposats en frases que ressalten allò lògic i conseqüent com a obvi. Els extractes i cites de texts filosòfics nodreixen un desenvolupament en el qual teoria i praxis mantenen una estreta relació. Per això el discurs no es desvincula de les tècniques compositives, especialment en el capítol dedicat al segle XX.

Des d’aquesta premissa també ofereix una perspectiva contextualista fonamentada en la concepció de l’art com a eix testimonial de l’idea de l’home i del món, així com de l’obra l’entorn. Debats de l’amplitud de l’ethos grec, la teoria dels afectes i el formalisme vuitcentista davant la música programàtica s’exposen al costat d’altres episodis determinants com la “Querelle des bouffons”. Entre les pinzellades particulars cal ressaltar el comentari sobre el paisatge sonor no només en Schafer, si no també de manera poc freqüent en Liszt; i sobre tot el “temps no polsat” i la seva arrel deleuziana a les pàgines finals de l’últim capítol. Tots són temes dels que l’autora ha deixat aportacions més desenvolupades en articles d’investigació i monografies específiques. En conjunt suposen una mena de constel·lació bibliogràfica que combina divulgació, reflexió i historiografia del pensament musical des de les diferents perspectives, tot i que amb una arèola evident de reincidència.

Al present volum, potser li manca algun quadre sinòptic o esquema que, com a resum final, sintetitzi i organitzi visualment les característiques i postures teòriques de capítols com, per exemple, el dedicat a l’Edat Mitjana; a l’heliocentrisme i la teoria dels afectes; i el de la música pura i programàtica. Tot i les referències a la sinestèsia, el concepte d’obra oberta i la interdisciplinarietat, Polo no entra en altres objectes de reflexió fonamentals del pensament musical a la segona meitat del segle XX. Entre aquests cal esmentar la interpretació amb instruments històrics, la fenomenologia, així com tampoc ubica les aportacions fonamentals de filòsofs de la música com Carl Dahlhaus, Susane Langer o el tan discutible Peter Kivy, dins d’una historia del pensament sobre música. Sense ser un demèrit, la minsa menció a Mersenne, no incorre en la seva aportació fonamental sobre el complex problema teòric-pràctic al voltant de la consonància harmònica. Aquest va ser un debat amplíssim entre la historia de la ciència i la música i la crítica cultural amb trets temàtics (històrics, sociològics, antropològics, físics, filosòfics). Des d’una perspectiva propera a la filosofia de la ciència i la matemàtica, el tema va ser reivindicat i documentat per Carlos Calderón en la seva culta i densa monografia El beso y el mordisco. Un museo imaginario con vestigios de armonía, consonancia y monocordios. També amb una suggestiva base estètica.

Dit això, aquesta aportació de Magda Polo es tracta d’una eina que ofereix un ventall primordial de la matèria, en la seva condensació argumental. Aquest és el seu objectiu i l’assoleix. S’inclouen algunes imatges i està editat amb un grafisme auster, de lletra còmodament llegible i lectura fàcil. Un llistat d’obres vinculades a cada capítol com a guia d’il·lustració musical tanca aquest manual bàsic i útil com a introducció a la matèria, en particular com a referència bibliogràfica per a estudiants universitaris de música i humanitats.

Albert Ferrer Flamarich