Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Descobrint el Donizetti sacre

Classificació temàtica: Música sacra

Donizetti: salms

Andrea Lauren Brown, soprano. Anna Feith, soprano. Johanna Krödel, contralto. Veronika Sammer, contralto. Markus Schäfer, tenor. Christoph Rosenbaum, tenor. Daniel Ochoa, bass. Niklas Mallmann, bass. Symon Mayr Chorus. Concertus de Bassus. Franz Hauk, director.

NAXOS 8.573910 DDD 67 minuts.

Naxos

Els darrers anys s’ha recuperat l’obra sacra de Gaetano Donizetti (1797-1848) que aplega més d’un centenar de composicions i 31 cantates. Aquest compacte comercialitzat per Naxos recull tretze salms compostos entre 1819 i 1820 per a veus solistes i orquestra –i en quatre casos amb cor-. Es tracta d’una música molt bonica, amb derivacions rococó, hereva del Classicisme i d’estil clarament operístic, tot i que sense el pathos que el compositor explorarà en aquest repertori. En conjunt són un exemple del que Charles Rosen exposava en la seva monografia sobre l’estil clàssic, (Alianza Música, 2a edició, 2015) a partir d’una configuració estètica molt influïda per les convencions teatrals i operístiques del segle XVIII que van inundar la música sacra d’aquell segle i part del següent, a desgrat de l’Església. 

Aquesta influència operística és òbvia davant el pes preeminent de la veu. Algunes poden equiparar-se a “Konzert-arien”, com Beatus vir en Fa major, que el tenor Markus Schäfer defensa amb agilitat i col·locació, i Salve Regina en Fa major. Aquesta darrera és una ària belcantista hereva del motet a solo del segle XVIII, amb ornamentació moderada on la soprano Andrea Lauren Brown excel·leix en la coloratura, l’elegància en la línia i bona dicció. Com en totes les seves intervencions. La forma cavatina també pren protagonisme en duets per a tenor i soprano com De torrente en F major i Gloria Patri et Sicut erat, amb major ornamentació en la particel·la femenina. Un altre exemple és In convertendo en Do major, molt ben cantada pel baix Daniel Ochoa, que presenta un acompanyament figuratiu del clarinet, dels violins dinamitzant el ritme i amb una conclusió a la manera de cabalette. I és que moltes peces es clouen amb codes i seccions finals parangonables a les cabalette, sovint concebudes com a modest clímax de les peces.

En aquests salms hi domina la inventiva melòdica –amb un lleuger caràcter rossinià- contrastada per passatges més sil·làbics i alguns recitatius. La majoria són en tonalitat major i presenten claredat harmònica, a més d’iniciar-se amb una introducció orquestral –a vegades lenta, alguna considerablement llarga-. Traspuen sentit del color i ús de les fustes ben integrades en el teixit orquestral tant en acompanyaments com en diàlegs i solos. Un bon exemple, i una de les obres més suggerents, és Dominus a drextris en Re major bastida sobre el cant del violí com a instrument obligat. D’altra banda, les intervencions corals tendeixen a l’homofonia posant èmfasis en una música de caràcter celebratiu com en els breus Domine ad adjuvandum i Iste confessor, o els més ambiciosos Laudate pueri i Magnificat en Re major. Aquestes dues segueixen estructures poliseccionals, sovint per juxtaposició d’ariosos pels solistes i amb textures enriquides amb tímids incisos contrapuntístics.

En enregistraments de 2017, el Simon Mayr Chorus i Concerto de Bassus ofereixen una versió molt recomanable encapçalada per Franz Hauk bastida en l’equilibri, transparència i idiomatisme entre l’orquestra, el cor i els solistes vocals, adients en afinació i curosos en articulació. La soprano Anna Feith, les mezzosopranos Johanna Krödel i Veronika Sammer, el tenor Christoph Rosenbaum i el baix Niklas Mallmann complementen el repartiment amb una prestació correcta en unes composicions més aviat discretes per a la seva corda. L’edició no presenta els cantables i les notes de carpeta, signades per Claus Bockmair, se centren més en la contextualització històrica que en la descripció musical de les peces. 

Albert Ferrer Flamarich