Historia de silencio. Del Renacimiento a nuestros días
Alain Corbin
Acantilado, 2019. 138 pàgs.
ISBN: 978-8417346-72-0
Acantilado
El segell Acantilado és una de les més prestigioses editorials espanyoles amb una nodridíssima col·lecció bibliogràfica sobre humanitats que compta amb referents molt destacables en l’apartat musical. A punt de publicar els quatre-cents títols en el seu catàleg d’assaig, novament estimula el mercat nacional amb un breu estudi erudit i divulgatiu, en la línia de l’estil francès i dotat d’aquest toc de singularitat i heterogeneïtat idiosincràtic del segell barceloní. Aquesta vegada, l’historiador Alain Corbin (Lonlay-l’Abbaye, 1936) versa una concepció del silenci des del Renaixement fins als nostres dies. Es tracta d’un treball publicat en francès l’any 2016, concís tot i l’ampli ventall cronològic suggerit, on les referències al segle XX són menys abundoses que en d’altres períodes, en un desenvolupament en el qual la seva parcialitat i fragmentació li resta dimensió enciclopèdica. En aquest sentit, Corbin se centra en una estimable selecció de fonts bibliogràfiques majoritàriament extretes de la literatura i, concretament, de la novel·la amb abundants cites de l’alemany Max Picard i nombrosos intel·lectuals francesos com Charles de Foulcauld i Proust.
Dividit en nou capítols corresponents a nou perspectives i temes, l’autor ens convida a considerar aspectes com el paisatge sonor urbà i campestre, les pintures de vanitats en el barroc i la meditació. En aquest sentit l’arrel estètica vehicula un discurs que il·lumina aspectes de la història, la religió cristiana, l’experiència amorosa, l’espiritualitat i la mort. Aquesta darrera, la tracta en el capítol final amb referències prèvies a la crisi de fe en Déu. En un altre capítol, Corbin s’enfoca cap el silenci a la natura i els seus paisatges com la nit, el desert, la mar, les ruïnes i monuments (capítol 2). No obstant, pateix d’un tracte pobríssim de la relació silenci amb i en la música, el mateix que en el cinema. Igualment poc satisfactori és el cinquè capítol sobre José de Arimatea i Nazaret en uns comentaris que semblen més la redacció d’unes poques dades que un plantejament suggerent a l’alçada dels altres capítols. De fet, tampoc es tracta d’una història del silenci com diu el títol, en part per l’absència d’un marc teòric ampli amb la seva reflexió de causalitats i conseqüències. No obstant això, tot el que exposa és suggerent en una redacció generalment concisa, fluïda i amb idees potents que estableixen una xarxa de temes fonamentals filtrats per un vel líric i poètic. Per la seva banda, l’edició manté la línia d’estil característic de la seva col·lecció vermella encara que no inclou un índex onomàstic agilitzi les possibles consultes puntuals.