Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Dolores de Pedroso y La Quica

Classificació temàtica: Sense classificar

Dolores de Pedroso y La Quica. Dos mujeres unidas por la danza.

Mercedes Albi.

Ediciones Cumbres, 2019. 185 pàgs.

ISBN: 978-84-947063-4-9.

Ediciones Cumbres

A Espanya durant les darreres dècades, s’ha anat compensant la manca d’estudis historiogràfics específics sobre dansa. No obstant, tot i l’ aparició regular de novetats, esdeveniments i destacades tesis doctorals encara hi ha camps mancats d’aportacions referencials o que, al menys, en suposin un primer pas seriós. Un d’aquests terrenys és el d’alguns ballarins i figures espanyoles, sovint, només abordats gràcies a modestos però significatius i compromesos exercicis biogràfics de melòmans i afeccionats. Un nou exemple en aquest camí el signa la jurista i divulgadora de la dansa i del flamenc Mercedes Albi, de qui la solapa interior de la coberta exposa els seus mèrits però no el lloc i data de naixement. Lluny del sensacionalisme, l’absència d’aquestes dades dificulta ubicar els autors tant pels historiadors com pels crítics. La publicació és d’Ediciones Cumbres, un del segells espanyols més bolcats en les arts escèniques, i la dansa en particular, mantenint la fidelitat al seu disseny: fotografies i il·lustracions en un abundós ventall visual, lletra de cos gran, marges espaiosos i una coberta i contracoberta amb un granulat en el paper.

Mercedes Albi pren la línia d’aquell estil biogràfic pretèrit en una aproximació succinta, elemental i voluntariosa per elaborar els perfils biogràfics de la comtessa Dolores de Pedroso y Sturdza (1907-1986), gran afeccionada i divulgadora del flamenc, i de Francisca González Martínez “La Quica” (1905-1967), una de les bailaoras més destacades de la primera meitat del segle XX espanyol, amb projecció internacional i casada amb el també bailaor Francisco León “Frasquillo” (1898-1940). Ambdues varen ser dones vitals, idiosincràtiques, intenses i lliures nascudes en ambients socials, culturals i econòmics diferents, però que van compartir la seva passió per la dansa, convertida en l’eix de les seves vides (o un d’ells) i van cooperar en alguns actes i activitats.

Metodològicament es tracta d’una aportació molt lliure i amb una redacció col·loquial que traspua admiració. L’autora exposa el màxim confeccionant una eina útil com a reunió de dades i matriu per a futurs treballs. A més ha inclòs dues de les conferencies que de Pedroso va oferir sobre el flamenc: la del 7 de maig de 1948 al Teatro Español de Madrid, i sobre l’escola andalusa i les seves danses, a la Lonja de Valencia el 1960. Varen ser xerrades divulgatives i orientatives sobre alguns punts històrics de la matèria amb una explicació tècnica dels balls (seguidilles manxegues, boleros, tanguillo, soleares,...) i cites a personalitats destacades en la seva evolució. El volum, que es llegeix amb molta rapidesa, es culmina ambdues entrevistes: una amb Mercedes Zuñiga, neta de La Quica, i l’altra amb el també bailaor Alberto Portillo, que va tenir tracte amb les biografiades.

Albert Ferrer Flamarich