Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La sensibilitat de Martí i Cristià

Classificació temàtica: Sense classificar

Martí i Cristià: obres per a piano

Júlia Farrés-Llongueras, soprano. Marc Heredia, piano. Kalina Macuta, violí. Guillaume Terrail, violoncel. Daniel Blanch, piano.

La mà de Guido LMG 2156 DDD 79 minuts

La mà de Guido

Pianista, compositor i professor de llenguatge musical Josep Martí i Cristià (1884-1918) és una de les diverses troballes del patrimoni català que l’incansable pianista Daniel Blanch ha posat en òrbita en recitals i enregistraments. Aquest és el segon monogràfic que li dedica demostrant la mateixa vàlua com a intèrpret que com a investigador. El llenguatge de Martí i Cristià parteix de la tradició centreeuropea decimonònica amb Schumann i Grieg com a ombres perllongades en un moment on brillaven Granados, Manén, Albéniz, Morera, Lamote de Grignon i Pahissa i s’hi albirava el Noucentisme. Amb Granados com a icona en l’intens treball harmònic i en l’herència de peces de saló expandides ambició i qualitat, la seva música respira una gran sensibilitat i combina els arravataments i l’organicitat d’alenada romàntica amb tocs pseudoimpressionistes i l’exquisidesa d’un idiomatisme bressolador lluminós, malenconiós i esperançat (Papallones, Muntanyes tristes, Consolació). A grans trets són melodies encisadores, amb superposicions de plans sense excessives complexitats i textures transparents, d’aparent senzillesa, en una música deliqüescent que desdibuixa les danses quan les empra i sublima l’herència de les formes lliures sorgides al llarg del segle XIX (des de la full d’àlbum a l’ impromptu passant per la balada i la romança sense paraules) en un camí que començava a ser personal, truncat per la prematura mort.

 

El disc també inclou la Dansa trista per a quatre mans; Passeig pel llac per a violí i piano; l’amable Marxa tzigane per a trio de corda amb piano; dues filiacions albenicianes i modalismes hispànics com Añoranza i Entre naranjas; i tres exemples de poemes propis musicats com són Cançó d’estiu, Voreta el bosc i Els esmolets. Musicalment brevíssimes, són ben cantades per Júlia Farrés amb dicció clara i naturalitat. Destaquen peces d’un cert aire popular sense assolir un nacionalisme musical predominant, tot i peces de l’ambició d’ En les muntanyes de Montserrat, quasi un poema simfònic per a piano amb un final força lisztià. La discogràfica sabadellenca La mà de Guido l’ha comercialitzat amb el recolzament de diverses entitats, entre elles la que duu el nom del compositor, creada el 2010, i es presenta en un dijpack elegant, amb notes de carpeta del propi Daniel Blanch en tres idiomes (català, castellà i anglès) però sense el poemes traduïts.

Albert Ferrer Flamarich