Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Beethoven, su desarrollo espiritual

Classificació temàtica: Sense classificar

Beethoven, su desarrollo espiritual.

John William Navin Sullivan.

Ediciones La Llave, 2019. 192 pàgs.

ISBN: 978-84-16145-63-8.

Ediciones La Llave

En vigílies del 250è aniversari del naixement de Beethoven, algunes editorials han començat a comercialitzar novetats per a un any que es preveu actiu en aquest terreny gràcies a traduccions, reedicions i nous estudis. L’Editorial Arpegio, per exemple, acaba de comercialitzar la traducció del llibre que el 1970 varen publicar els pianistes i reconeguts intèrprets de Beethoven, Paul Baduka-Skoda i Jörg Demus. En aquesta línia, Ediciones La Llave, ha publicat Beethoven, su desarrollo espiritual que el periodista i escriptor John William Navin Sullivan (1886-1937) va llegar pel centenari de la mort del compositor.

Dividit en dos llibres, el primer conté tres capítols que des de l’estètica reflexionen sobre la música i la seva percepció. És a dir, els processos psicològics de la creació com a acte creador i la percepció d’allò creat. Ho exposa amb arguments ben fonamentats, amb incisos sobre la teoria estètica de l’emoció però l’interès dels quals rau més en la seva vessant de la història de l’estètica musical que en la seva profunditat, sense que per això es pugui considerar superficial. Especialment per a ser una època on l’estètica musical distava dels enfocaments posteriors. En el segon llibre Sullivan sorprèn per la profunditat psicològica, no sense uns indicis una mica idealitzats i romàntics que incomodaran als més escèptics i pragmàtics. Principalment pondera l’evolució personal de Beethoven en relació a la seva missió com artista i esser humà, basat en un creixement espiritual fruit de les seves circumstancies vitals. En aquesta proteica espiritualitat, segons Sullivan, la Simfonia Heroica assenyala el punt d’inflexió per la seva inèdita unitat psicològica i la transcripció de l’experiència subjectiva d’heroïcitat. Un tema que també dona joc en la interrelació entre Heroisme i Destí desenvolupada al quart capítol.

Un altre tema que centra el plantejament desenvolupat per Sullivan rau en l’acceptació del sofriment com a força motora que alimentava el seu geni i la consideració de la seva obra com a síntesi de vivències exposades. Un fet que avui en dia fa més evidents les paraules de Mahler quan es referia a sí mateix com l’hereu més directe de Beethoven. No parlava només de possibles herències musicals si no d’una actitud enfront de la vida. El text també recala en la influència arquetípica que, des d’un posicionament actual, podem vincular a Jung en la visió sobre personatges mitològics entesos per Beethoven com encarnacions vives i energètiques de les forces i principis fonamentals de la vida. No obstant, també presenta algunes conjectures irresolubles com la de si Beethoven s’hagués casat, la seva música dels darrers anys hagués estat diferent. Quelcom que es mou entre l’obvietat i l’estupidesa, però suposa una variable en la tesi global de Sullivan en relació al creixement espiritual i la seva plasmació musical.

En general, resulta convincent gràcies a una prosa fluïda que encadena els arguments i contraarguments amb un verb docte, una capacitat analítica precisa i un mesurat sentit poètic. Amb tot això transmet unes impressions i tesis sostenibles que lidien i solucionen els abismes argumentals on les altres plomes hi haguessin xocat. Amb tot, el comentari dels seus encerts i carència precisaria d’un article específic de tall hermenèutic o una comunicació acadèmica. Per exemple, hi ha algun capítol fluix com el dedicat a la Sonata Hammerklavier (capítol 7). Molt més seductores i fonamentades són les seves idees sobre la Missa Solemnis, la Novena i els últims quartets per a cordes. Les seves descripcions literàries parteixen de pressupostos poc objectivables però intuïtivament viables i creïbles amb els quals salda els límits del llenguatge i de la música com a llenguatge. Les seves consideracions filosòfiques sobre la música de Beethoven no pretenen deduir-ne cap filosofia. Són descripcions i reflexions obertament subjectives. Per això i emparat per símils emocionals que, tot i que el seu caire programàtic, poden acceptar-se com a una lectura a posteriori plausible de l’obra beethoviana.

La traducció ofereix un to fluït del discurs tot i que convindria corregir la tendència a referir-se a la ciutat de Bonn com a Bona, als Tríos Opus 1 com a Tercetos Opus1 (pàg. 75) i a les timbales com a tambors (pàg. 112). L’edició presenta una lletra còmodament llegible dins una estètica utilitària, austera i elegant amb solapes internes. D’aquesta manera cal aplaudir la publicació d’aquest text històric, al que una introducció contextualitzadora d’algun especialista o musicòleg hagués arrodonit i facilitat la comprensió de la dimensió e incidència d’aquest assaig molt conegut a la seva època.

Albert Ferrer Flamarich