ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Descobrint el Meyerbeer sacre

Descobrint el Meyerbeer sacre

Classificació temàtica: Sense classificar


 Meyerbeer: Zwei Religiöse Gedichte von Jakob Neus, Hymne An Gott, Prélude et Caintique tiré de l’imitation de Jésus-Christ, Psalm 124, Psalm 86, Pater noster, Gottergebenheit. 

Andrea Chudak, soprano. Jakub Sawick, piano, organ.  Neueu Preussische Philharmonie. Dario Salvi, director musical.

Naxos 8.573907 DDD 64 minuts.

Naxos

Recomanat per Catclassics

Els darrers anys alguns segells han recuperat la ingent obra del compositor alemany Jakob Beer, més conegut com a Giacomo Meyerbeer o Jacques Meyerbeer (1791-1864), especialment l’operística, però també les cançons i algunes pàgines orquestrals, a les que cal sumar el repertori religiós que és l’ aplegat per Naxos en aquest monogràfic. En arranjaments per a soprano, piano o orgue i conjunt instrumental pel director de la Neue Preussische Philharmonic s’hi recullen obres de diversos períodes i escrites per a diferents planters instrumentals. Es tracta d’una música molt bonica, lluminosa, festiva, esperançadora que, tot i un estil personal, assumeix el que Rosen exposava en la seva monografia sobre l’estil clàssic (Alianza Música, 2a edició, 2015) a partir de la confrontació estètica d’una música, molt influïda per les convencions teatrals i operístiques del segle XVIII que van inundar la música sacra d’aquell segle i part del següent, a desgrat de l’Església. Una institució que sovint es mostrava displicent amb l’artificiositat, excessiva brillantor i superficialitat espiritual de moltes composicions. Especialment en els Kyrie i Agnus Dei de moltes misses.

Juntament amb les 7 cançons sacres de 1841 -no incloses en aquest compacte- el recull suposa una bona mostra d’una vessant d’un Meyerbeer que va compondre moltes àries i cançons sobre tema religiós com Gottergebenheit (La divina condició) de 1841 estructurada estròficament sobre una melodia; com la quasi ària de concert Gott und die Natur de 1811; o com l’ Hymne Ann Gott de 1813 en tres seccions: la primera amb unes variacions de regust mozartià, la segona harmònicament més complexa i la darrera amb passatges imitatius i virtuosisme vocal.  També cal citar l’impressionant preludi, escrit el 1863, del que va acabar essent Prélude et Cantique tiré de l’imitation de Jésus-Christ de 1859 i, particularment, el Pater Noster de 1857, pels seus jocs harmònics agosarats tractant-se d’ un motet que no perd la matriu dominant referida i amb un velada reminiscència mozartiana com a pregària, en un altre exemple de l’exquisida sensibilitat i dolçor d’un Meyerbeer més polièdric del que la imatge posterior ha reflectit. 

D’altra banda es recullen fragments d’alguna òpera de temàtica religiosa com Jephtas Gelübde (1812). El preludi s’inicia amb una introducció lenta i enigmàtica seguida d’un allegro poliseccional de caire rococó amb reminiscències barroques en la textura i alguns acompanyaments. També hi figura l’ària “Ich will mein junges Leben” de l’acte III, molt operística en la forma i l’escriptura vocal, especialment en la seva segona part. Una part ràpida equivalent a una cabaletta encara no autònoma, com ho seran en els melodrames que poc després escriurà a Itàlia, exhibint virtuosisme en les coloratures, notes picades i ascensos a l’agut molt ben defensats per la veu de la soprano Andrea Chudak, a qui només se li pot retreure una lleugera manca de fiatto en l’esgotador tram final. Amb el timbre cristal·lí de lírico-lleugera ofereix unes recreacions intenses, expressives, amb una línia de cant acurada, emotiva i elegant, sense cops de glotis ni aguts estridents, amb mitges veus, dicció entenedora i desplegant una emotivitat apol·línia en peces com a “Halleluja, der Herr ist da” sobre un dels dos poemes religiosos de Jakob Neus, originals per a orgue, 2 sopranos i contralt. Chudak està acompanyada amb una Neue Preussische Philharmonic Orchestra dirigida per Dario Salvi que demostren transparència i equilibri de conjunt, idiomatisme i cura en l’afinació i l’articulació. L’edició compta unes poc convincents notes de carpeta des de la vessant musical i amb els cantables en alemany i anglès.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet