Benet Casablancas 60
Casablancas: Sis glosses sobre textos de Cees Nooteboom, Epigrames, Impromptu per a piano sol, Set haikus per a sextet, Epigramas cervantinos per a piano, Pastoral,
Díptic i Melancolías y desabrimientos.
Albert González, recitador. Francisco Martínez, saxo contralt. David Casanova, piano. Jordi Masó, piano. Joan Collell, contrabaix. Pablo de Giusto, guitarra. Solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Santiago Serrate, director musical.
Columna Música 1CM0376 DDD 2017 63 minuts
Retrat d’artista
CD: Tres interludis per a orquestra, Sis glosses sobre textos de Cees Nooteboom, Obertura Festiva, Set haikus, Sogni ed Epifanie, Jo tem la nit.
Diversos intèrprets.
DVD: Tres epigrames per a orquestra, Dove of peace. Homenatge a Picasso; Tres interludis per a orquestra, Concert de cambra numero 2, Celebration, Dues peces per a piano, Haiku per a sextet, Tres haikus per a piano. Frisch auf, Mein Seel, New Epigrams, Petita Música Nocturna, Four Darks in Red, after Rothko, 7 escenes de Hamlet, Dance, Song and Celebration, Romança sense paraules. Diversos documentals.
Diversos intèrprets.
Columna Música 1CM0366 CD + DVD 337 min
The art of the ensemble
Casablancas: Dove of Peace. Homage to Picassoo, Octeto, Four Darks in Red, after Rothko, Mokusei Gardens. A Viennese Notebook, Concierto de cámara número 2 para trompa y ensemble y Dance, Song and Celebration.
The London Sinfonietta. Felix Krieger, director musical.
SONY 88985468422 DDD 2017 70 minuts.
Columna Música, Sony
Benet Casablancas (Sabadell, 1956) és el compositor català del moment, una autoritat de nivell internacional i un savi amb grans inquietuds en diversos camps. En un repàs al palmarès d’honors, destaca el recentment concedit Premi Tenacitat 2018, atorgat pel Rotary Club de Sabadell per la seva trajectòria local i internacional. Un mèrit també reconegut amb el Premi “Projecció Internacional lliurat per l’Ajuntament de Sabadell l’any 2011, que es va sumar al Nacional del Disco del Ministerio de Cultura de 1988, el Ciutat de Barcelona de 1992, el Nacional de Música de la Generalitat el 2007 i el Nacional de Música del Ministerio de Cultura el 2013.
No obstant, el vertader premi és la projecció del seu catàleg d’unes 120 obres gestades al llarg de quatre dècades. En aquest sentit nombroses activitats, novetats discogràfiques, edició de partitures i estrenes en diversos centres musicals nacionals i internacionals han expandit la seva presència amb regularitat. També les planes de cultura dels mitjans de comunicació. Un exemple: els darrers mesos Casablancas s’ha escoltat a Bremen, Mannheim, Saarbrücken i, abans de Nadal, a Berlin. El proper maig Alter Klang. Impromptu a partir de Paul Klee sonarà a Tokio sota la direcció de Josep Pons, excel·lent director i profund coneixedor de l’obra del sabadellenc.
60 anys: un concert i un cd
El seu 60è aniversari es va celebrar artísticament el 3 de març de 2017 amb un “concert – col·loqui” organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell i altres entitats amb la participació dels Solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigits per Santiago Serrate. El concert va ser enregistrat i Columna Música el va editar amb l’ afegit de Díptic (1994-96) per a guitarra i Melancolías y descubrimientos (2005) per a contrabaix i piano. La selecció inclou les Sis glosses sobre textos de Cees Nooteboom per a recitador i sextet (2010) i els Set haikus per a sextet (2015) participen d’un caràcter aforístic, igual que Epigrames (1990), en la concisió i contrasts interns amb creixent diferenciació harmònica, tímbrica i textural. Aquest estil conviu amb la gran forma en obres simfòniques i de cambra en una línia definida per alguns com “classicisme contemporani”, caracteritzada per no perdre mai les arrels de l’herència musical, ni l’organicitat, ni un cert expressionisme amb punts d’innegable originalitat. Hi figuren Epigrames cervantinos (2016) d’idiomatisme variat i el tour de force que és l’ Impromptu (2009), bastit sobre la vessant percussiva del piano, salts d’octaves, enorme motricitat i un caràcter d’aparent improvisació. El disc reflecteix el guany en transparència i claredat de la seva música sense perdre força expressiva, ni ambició formal, ampliant els seus registres cap allò lúdic sense renunciar al lirisme, com reconeixia el compositor fa anys en una entrevista.
Residència a L’Auditori
Els darrers dos anys també s’han publicat diversos discs compactes en segells com Naxos, Sony i el català Columna Música (Ref. 1CM0366). Un d’aquest últim inclou un CD més un DVD patrocinats per L’Auditori de Barcelona que en recullen la seva residència artística amb l’OBC les temporades 2013-14 i 2014-15. S’hi troben diversos documentals i enregistraments en viu, fins aleshores inèdits, d’un seguit de composicions escrites els darrers anys. Sens dubte es tracta d’un excel·lent baluart per a endinsar-se en l’obra orquestral del sabadellenc. Tres interludis per a orquestra, Sis glosses sobre textos de Cees Nooteboom, Obertura festiva, Set Haikus, Sogni ed epifanie i Jo tem la nit) n’exemplifiquen els eixos creatius que, en paraules del compositor Benjamin Davies, mostren una evolució continua, sense canvis estilístics o estètics abruptes i mantenint el compromís amb l’herència musical de la primera meitat del segle XX. Es caracteritzen per una complexa polifonia basculant entre violentes densitats i espais més transparents, tenyits d’un expressionisme més líric, exigència tècnica en la concertació i depuració tímbrica dins l’extrema atenció al detall en la textura i en el sentit narratiu i dramàtic. Amb Casablancas cada nota escrita flueix després d’hores de reflexió conciliant el reconeixement de la veu interior creadora amb la recerca de nous elements.
I també a Sony
També Sony (Ref.88985468422) ha acollit l’obra del sabadellenc amb un disc que inclou primers enregistraments mundials de cinc de les sis obres aplegades. Mokusei Gardens. A Viennese Notebook (2014), suite de cinc miniatures amb gran densitat de textures i exuberància tímbrica, és l’única gravada prèviament. La London Sinfonietta dirigida per Felix Krieger ofereix una recreació tècnicament impecable, acurada en el detall, clarivident en l’estructura i dotada d’organicitat i fluïdesa. Escrites a principis d’aquesta dècada, algunes de les composicions dialoguen intuïtivament amb la pintura i la literatura sense derivar en descriptivisme, tot i guardar una organització formal suggerida per determinats quadres i textos. És el cas de Dove of peace. Homage to Picasso (2010) per a clarinet i piano amb una prestació excel·lent del solista Mark van de Wield, o Four Darks in Red de Rothko (2010) d’arrel expressionista i influx schönberguià dividit en quatre seccions corresponents a les franges del quadre. També hi figuren l’ Octet (2010), contrastat per una secció central meditativa i als extrems per un diàleg polaritzat entre cordes i vents amalgamats pel piano; el Concert de cambra núm.2 per a trompa i ensemble (2011), brodat per Michael Thompson en el constant diàleg del solista amb els instruments; i Dance, Song and Celebration. Homenaje A montsalvatge (2012) tenyida d’un lirisme en una secció de gran tensió interna precedida d’un llarg inici amb dissenys i motius en un constant joc hiperactiu equiparable a la tercera i darrera secció.
Dues novetats més
En el moment de tancar aquest article rebem un disc editat per Columna Música (Ref. 1CM0379) amb el pianista David Casanovas recreant obres de Demian Luna i una dotzena de composicions escrites els darrers dotze anys per Casablancas. Entre elles s’hi compten Impromptu, Jubilus, Sí, a Montsalvatge!, Una pàgina per Chopin, Rêviere, Capriccio, Epigramas Cervantinos i diversos haikus. Igualment Naxos anuncia la imminent comercialització del cinquè monogràfic sobre Casablancas amb el fruit de la seva residència a Bremen eixamplant la panoràmica del seu catàleg. Tots els compactes contenen magistrals notes de carpeta.