Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Haydn: Cello Concertos 1 & 2

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Joseph Haydn

Harmonia Mundi

Són extraordinàries, per poc comunes, les ocasions en què podem celebrar un descobriment en el món de la música com el que va ocórrer el ja llunyà 1961 quan Oldrich Pulkert, musicòleg del Museu Nacional de Praga trobava entre la col•lecció musical del Castell Radenín el manuscrit del Concert per a violoncel número 1 en Do major Hob. VIIb:1 de Joseph Haydn del que es tenia notícia perquè apareixia al catàleg Entwurf. No cal dir que l'alegria en què el món de la música rebé aquesta notícia fou important, i més encara quan es va veure que es tractava d'una obra important dins el repertori haydinià.

Haydn tan sols va escriure dos concerts per a violoncel. Dic ‘tan sols' ja que la seva obra és prou extensa per a donar més que dos concerts i, sobretot, perquè la qualitat d'aquestes dues obres fa que desitgem que n'hi haguessin més. Són dos concerts totalment diferents. El primer, escrit cap a 1761 (Haydn tenia vint-i-nou anys i ja estava en la nòmina del príncep Esterhazy) és una obra de joventut que encara conserva cert flaire barroc. Després de dormir un llarg somni dels justos durant més d'un segle aquest concert que, com ja he comentat, reapareix el 1961, és una obra molt vital i intensa. Un primer moviment agressiu que exigeix des de bon començament un dosi important de virtuosisme per part del solista és seguit per un delicat i expressiu adagio en Fa major. En la meva opinió el millor està encara per arribar: un intensíssim allegro molto joiós i efervescent que deu deixar literalment exhaust al cellista i que clou una de les joies del primer període de Haydn.

En el segon dels concerts, el Hob. VIIb:2, ens trobem ja amb un compositor madur. Han passat vint anys i els temps han canviat. El barroc ha mort definitivament i arriba l'hora del classicisme. La música serveix ara per a entretenir: ha de ser simple, equilibrada, fàcil. Les virgueries barroques gairebé molesten. És per això que aquest concert és totalment diferent al primer. El to d'aquesta obra és relaxat, plaent, molt més harmònic que l'anterior i ens deixa un regust optimista. És l'optimisme dels il•lustrats, d'aquells que creuen en el poder de la raó com a eina fonamental per a la felicitat humana.

Aquest CD d'Harmonia Mundi ja estaria complert si s'aturés aquí, però hem d'agrair que s'hagi completat amb el concert per a violoncel de Monn.

La directora Petra Müllejans dirigeix amb mà segura la Freiburger Barockorchester i al jove cellista canadenc Jean-Guihen Queyras (1967) guanyador fa un parell d'anys del prestigiós premi Glenn Gould, qui supera amb nota les dificultats interpretatives d'aquests concerts.

Altres crítiques:
Ritmes.net

 

Ignasi Albors