Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La música en el Barroc

Classificació temàtica: Sense classificar

La música en el barroco.

Wendy Heller.

Ediciones Akal, Madrid, 2018. 335 pàgs.

ISBN: 978-84-460-4467-3 

Ediciones Akal

En els darrers mesos Ediciones Akal ha llançat la traducció d’una nova col·lecció sobre la història de la música repartida en sis volums que arriba fins el segle XXI. Ho fa amb la qualitat, elegància i estil idiosincràtics d’aquesta editorial que tant ha contribuït a dotar d’una bibliografia eficaç al panorama musical espanyol. És a dir, amb cobertes amb solapes, paper setinat i un grafisme còmode de llegir i amb inclusió d’il·lustracions i extractes de partitures. La seva línia és clarament útil com a complement acadèmic o obra d’introducció a la matèria, la profunditat de la qual resideix més en el detall que en allò genèric, tot i oferir un context que pretén realçar les relacions entre camps i disciplines. 

El volum dedicat al barroc de Wendy Heller, traduït excel·lentment per Juan González-Castelao, es divideix en quinze capítols rematats per un breu resum o observació. Com en tota la sèrie, el lector trobarà una mica de tot lluny de la visió positivista tradicional i amb una aplicació metodològica que barreja l’enfocament diacrònic -el basat en una continuïtat cronològica- amb el sincrònic -basat en el context-. En aquest sentit, integra referències culturals, socials, intel·lectuals i  històriques a través de breus anàlisi formals, disseminació de repertoris i centres musicals en base a la divisió del període en tres etapes (inicial, mitjana i tardana), corresponents als tres grans blocs amb què Heller divideix aquesta monografia. El capítol inicial, per cert, versa sobre el context cultural amb acotacions sobre astronomia i astrologia o biologia i sexualitat, essent d’allò més recomanable pel seu caràcter pragmàtic i infreqüent. Tampoc hi manca el capítol obligat sobre Bach com a culminació de l’època.

Entre els encerts d’aquest volum que intenta compensar el protagonisme de la música instrumental en vers l’òpera i la música vocal, cal esmentar l’apunt a Salamone Rossi i la litúrgia jueva; l’apartat a Barbara Strozzi i la referència més breu a Elisabeth Jacquet de la Guerre com a compositores; les relacions de mecenatge; i les institucions musicals com centres i organismes d’ensenyament, formació i difusió. L’heterogeni últim bloc amalgama diverses ciutats com a bressol de gèneres musicals en expansió en una relació transversal: Roma i l’Accademia dell’Arcadia; els concerts públics en el nord d’Alemanya; Londres, Händel, l’òpera i els oratoris; entre d’altres.

En conjunt, tot i emparat per la seva validesa global i els seus punts d’interès concrets, aquest volum és menys profund i dens en allò específicament musical que La música barroca de John Walter Hill en la traducció publicada per Akal el 2008. Amb aquest, el present estudi comparteix una perspectiva fruit de la història social, l’antropologia cultural històrica, la teoria musical de l’època, la història de l’estil musical i la seva narrativa històrica. En aquest sentit, l’absència de la sarsuela barroca i l’òpera a Espanya es un altre demèrit davant de la monografia de Hill. El mateix succeeix amb les figures retòriques musicals o l’estudi de les escenografies i el camp simbòlic-visual que demanaven una atenció no concedida per Heller. D’altra banda cal agrair el breu glossari terminològic i l’índex onomàstic final.

Albert Ferrer Flamarich