Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Pina Bausch: danza-teatro

Classificació temàtica: Sense classificar

Pina Bausch, danza-teatro.

Norbert Servos.

Ediciones Cumbres. Madrid, 2017, 507 pàgs.

ISBN: 978-84-945766-9-0.

Ediciones Cumbres

Entre les recents novetats d’Ediciones Cumbres sobresurt un dels diferents llibres que el coreògraf i cofundador de la revista Ballet International, Norbert Servos, ha dedicat a la també coreògrafa Pina Bausch (1940-2009) i l’evolució de la dansa-teatre. L’èxit del treball va ser avalat per la necessitat de treure a la llum una segona edició poques setmanes desprès de la comercialització de la que és la primera monografia en espanyol sobre Bausch.

Lluny de fer un recorregut hagiogràfic, l’autor aborda l’obra de la coreògrafa des que va assumir la direcció de la companyia TanzTheather Wuppertal la temporada 1973-74 i el conseqüent canvi en l’escena germànica. El seus plantejaments van configurar el teatre com un lloc viu per a l’experiència i va motivar l’evolució de la dansa-teatre com un gènere propi, alliberant-se de les convencions literàries i d’una imagineria de conte. Tot va ser possible desprès d’uns inicis on Bausch va sintetitzar la tradició alemanya i el modernisme americà en les seves primeres creacions. En aquest sentit, la revolució que ha capgirat part de la història de la dansa rau en la capacitat per a explicar una història del cos i no una literatura ballada. Per fer-ho va atorgar concreció i consciència a l’abstracció de la dansa, emancipant-la dels seus propis mitjans i transcendint els marcs formals i les limitacions entre dansa, teatre i teatre musical.

Com exposa amb claredat Servos, els muntatges de Bausch varen prendre el teatre com a reflexió. Van rebutjar l’actitud silenciosa del públic convidant-lo a explorar el seu mon interior i tornant a l’escenari la seva funció d’apropiació de la realitat. És a dir, com agent didàctic però sense alliçonar, amb el cos com un fi -no com a mitjà- atès que explicava la seva pròpia història a través d’imatges i moviments. Aquesta és una de les tesis més treballades per Servos, que la lliga al pes fonamental concedit a l’anàlisi de la història de l’estructura subjacent; així com a la manera en que va influir en el concepte i treball del cos i la seva consciència com aliat de la raó. D’aquesta manera, segons Servos va poder plantejar la relació d’influències reciproques entre l’individu i la societat. Una idea amb la qual l’autor comenta interessants teories del sociòleg Norbert Elías equiparant l’organització d’allò extern i allò intern, l’Estat i allò social davant l’individu. Altres aspectes elaborats en el marc teòric duen al lector cap a l’organització de la companyia de Bausch i el seu concepte de teatre del món en una varietat que integra diferents cultures i punts de vista en un model de relació amb al company de ballet.

En conjunt la redacció és amena i concentra un bloc teòric inicial amb un caire expeditiu i que sap encadenar amb organicitat els arguments principals, que exemplifica ocasionalment amb referències a muntatges concrets. Segueix el comentari en detall de 37 d’aquests muntatges integrant l’argument, la coreografia i una lectura interpretativa. Una fitxa tècnica de 44 produccions ordenades cronològicament precedeix a tres entrevistes de Servos a Pina Bausch i dues amb col·laboradors seus: a Marion Cito sobre la feina del vestuari i a l’escenògraf Peter Pabsl.

L’edició manté la línia particular i distintiva que caracteritza el segell dirigit per Mayda Bustamante en l’elegància, el grafisme i el format: lletra gran, sangries amples, cobertes amb paper granulat, així com suggerents fotografies de Maarten Vanden Abeele, en aquesta ocasió concentrades a les pàgines centrals i en blanc i negre, l’índex de les quals es troba al final del llibre juntament amb l’índex general.

Albert Ferrer Flamarich