Homs: obra per a guitarra i dues guitarres.
Àlex Garrobé i José Antonio Escobar, guitarres.
Naxos 8.573855 DDD 68 minuts
Naxos
En l’atenció dispensada per Naxos als compositors espanyols, el segell discogràfic ha editat una nova aportació amb obres per a guitarra i per a dues guitarres del català Joaquim Homs (1906-2003). Aquest enregistrament complementa l’antic del segell Verso (VRS 2037) de l’Ensemble de Salamanca i el duo +que2, format per Fernando Colás i Orlando Echavarría. En aquesta ocasió Álex Garrobé i José Antonio Escobar han configurat un ample ventall cronològic que engloba creacions des de 1941 a 1996, il·lustrant l’ evolució del llenguatge homsià de manera panoràmica. No obstant, el seu serialisme, a vegades més rigorós i a vegades no tant, el seu velat neoclassicisme o l’ús lliure de procediments tonals i atonals, conformen referències que van més enllà d’èpoques creatives concretes en una síntesis d’investigació sonora radicalment moderna a l’època.
Homs sempre va ser fidel a si mateix fins i tot en la Suite d’Homenatges, composta a principis de la dècada dels 40, que mostra l’admiració per quatre compositors en la línea hispano-francesa de tall neoclassicista essent l’obra més accessible de les recollides. També ho reflecteixen Entre dues línies (1948/1975) miniatures sense estridències, amb una contenció que avança orgànicament, sense ús excessiu del contrapunt que s’anticipa a l’abstracció i el puntillisme webernià de Dos moviments per a dues guitarres (1959), així com la sèrie Soliquis I a IV, composta entre 1972 y 1980. Els dos primers soliloquis, per cert, originalment per a piano i ara transcrits per a guitarra. Como aquesta sèrie, Géminis I (1979), Diàleg (1981) i Impromptu per a dues guitarres (1985) participen d’una tendència a traslladar diàlegs imaginaris que mantenia amb els éssers estimats morts. En aquest sentit, el joc de silencis i ressonància són elements de tensió i dramatisme de primer nivell como també el tractament harmònic. Per últim cal ponderar la tasca interpretativa per la seva depuració tècnica i estilística en aquest enregistrament que agrupa totes les obres per a guitarra i dues guitarres d’Homs. Dins la migradesa habitual, l’edició de Naxos s’acompanya d’unes convincents notes de carpeta d’ Álex Garrobé.