Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Manén: obra de cambra

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Manén: Diálogo Op.A-44, Trois chansons Op.A-9, Chant de Pâques Op. 15, Introducció del segon acte de Don Joan Op.A-35, Belvedere Op. A-40.

Elisabeth Franch, flauta. Helena Satué, violí. Aida-Carmen, Soanea, viola. Roman Garioud, violoncel. José Antonio Domené, arpa. Júlia Farrés, soprano. Daniel Blanch, piano.

LMG 2153 DDD 1CD 61 min

La mà de Guido

Amb aquest són cinc monogràfics editats per La mà de guido amb la recuperació fonamental, esforçada i artísticament de qualitat que l’Associació Joan Manén fa anys que duu a terme de l’obra del compositor que dóna nom a l’entitat. El present volum presenta un corpus heterogeni en quant a efectius de cambra que recull obres com Diálogo Op.A-44 per a trio de corda, flauta i arpa, estrenada el 1958 i deutora de l’estètica francesa de principis del segle XX, amb ecos de Debussy amalgamat amb un tractament contrapuntístic hereu de l’escola germànica –o franco-belga, per ser més concrets-. I és que l’estètica francesa i l’ús de la flauta són dos dels eixos d’un aplec que presenta Trois Chansons Op.A-9 sobre poemes de Maurice Chassang, la Introducció del segon acte de l’òpera Don Joan Op. A-35 i el melòleg per a veu recitada i piano Chant de Pâques Op. 15 (Cant de Pasqua) que remet a la figura del subjecte desarrelat i decadent.

El tercer eix, l’estil ibèric, apareix en menys ocasions, tot i la importància assolida en la suite en quatre moviments Belvedere Op. A-40 per a flauta i piano –originalment per a flauta i corda-. Les seves reminiscències folklòriques s’apropen més a la mirada francesa de principis del segle XX que al neoclassicisme espanyol contemporani, a excepció del darrer moviment, Danza popular que no lo es. Atenció també al virtuosisme de la solista al segon moviment, Garbo, i a l’emotiva Ante la tumba de nuestra inolvidable Memé en una de les obres més significatives del catàleg de Manén.

Cal felicitar tots els músics participants, i especialment a la flautista Elisabet Franch i la soprano Júlia Farrés-Llongueras, per unes recreacions idiomàtiques, líriques, servides amb organicitat en transicions i blocs i amb una captació de so convincent. I, cal fer-ho, en particular a Daniel Blanch, com a president de l’entitat, com autor de les notes del llibret que ajuden a contextualitzar les peces i com a pianista professional que lluita pel nostre patrimoni com pocs avui dia. Sens dubte, es tracta d’un dels discs més significatius d’aquest 2018 en l’àmbit català.

Albert Ferrer Flamarich