Iconografia de lugar en la danza y el cine.
Eduardo Blázquez Mateos.
Ediciones Cumbres. Madrid. 2016. 202 pàgs.
ISBN: 978-84-945766-4-5.
Ediciones Cumbres
Els d’Eduardo Blázquez Mateos són llibres molt recomanables per a historiadors de l’art, especialment estudiants. A Iconografía de lugar en la danza y en el cine estableix un recorregut interdisciplinari que desvetlla la capacitat narrativa d’espais convertits en escenaris en el cinema, el ballet, la pintura, la literatura i, inclús, la música. Amb això ubica al lector en un marc d’alta cultura al llarg dels segles XVI al XX: des dels miniaturistes medievals als expressionistes i surrealistes; amb referències a personatges mitològics com Caronte, Ofelia i Orfeo que condueixen a debats estètics com l’Ut pictura poesis o com la Retòrica en el Renaixement. Cal recordar que en aquest període pintura i música varen impulsar un sistema didàctic amb analogies literàries. No obstant, en aquest darrer punt es troba a faltar un incís una mica expeditiu sobre la teoria dels afectes i els seus “tropos” musicals.
A diferència d’anteriors aportacions, algunes també publicades per Ediciones Cumbres, no es tracta d’un assaig centrat directament en les fonts escenogràfiques i els seus protagonistes. L’inici del llibre s’enfoca a partir del batejat pel autor com a boscos blancs amb què dibuixa una relació poètica entre el paisatge i el misticisme en el ballet, aturant-se en el Bacchus et Ariane (1931) del compositor Albert Roussel. D’altra banda i de manera transversal en tot el llibre domina subtilment una mirada sobre la feminitat gràcies a les representacions de Venus i la música, així com a les dames tocant instruments a manera d’al·legoria. Contraposat a això, desenvolupa un apartat sobre l’heroi militar i el paisatge de les batalles com a font d’inspiració per a retrats de monarques virtuosos i guerrers -heroi militar- assimilables a l’ideal del sant i del savi. Un ideal ja present en l’antic mon romà. En aquest nou epicentre temàtic destaca el desenvolupament dels castells, les ruïnes i les mansions com a escenaris de pel·lícules tan emblemàtiques com Cumbres borrascosas, Rebeca, Ciudadano Kane, Psicosis, Los otros o Eduardo Manostijeras. Aquests films i d’altres, són comentats en paisatges molt descriptius de l’acció, la dramatúrgia i el simbolisme de cada escena. Per últim, la capacitat simbòlica dels miralls, auto retrats, laberints, grutes, temples, boscos de llum tanquen aquest fèrtil recorregut.
Cal assenyalar al lector profà que el text pot semblar críptic ja que calen alguns coneixements previs per a ubicar algunes idees referides per l’autor. En aquest sentit, el seu és un discurs que va enllaçant suggerents idees però que, de vegades, el nucli i la delimitació dels capítols queden difuminats o imprecisos. Un fet que ni l’índex ni l’excel·lent maquetació esclareixen totalment. En conjunt es tracta d’una magnifica lliçó sobre iconografia, més centrada en el cinema que en la dansa. L’edició segueix les pautes d’elegància, bon grafisme i de format que caracteritza a Ediciones Cumbres, amb una lletra gran, sangries amples i oportunes il·lustracions.