Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Recuperant el Mayr sacre

Classificació temàtica: Música sacra

Mayr: Missa in c minor, Stabat mater.
Katja Stuber, soprano. Marion Eckstein, contralt. Fernando Guimarães, tenor. Tareq Nazmi, bass. Orpheus Vokalensemble. Concerto Köln. Florian Helgath, director musical.
CARUS 83.480 DDD 78 minuts. 

Carus

Els darrers anys alguns segells han recuperat la ingent obra del bavarès Johann Simon Mayr (1763-1845), especialment l’operística, però també la religiosa que aplega una dotzena d’oratoris, divuit misses, set rèquiems, nombroses cantates i 277 moviments i peces de caire religiós. D’una banda es recull l’únic Stabat Mater conservat sencer –datat vora el 1803- Dividit en vuit seccions, la primera ("Stabat mater"), la tercera (“Homo quis est") i la darrera (“Quando corpus - Amén") són per a cor, mentre que les altres alternen solistes vocals amb acompanyaments instrumentals estilísticament influïdes pe llenguatge operístic belcantista del moment. L’ària del tenor "O quam tristis" i la de la soprano “Eja mater” en són exemples evidents. Aquesta última, per cert, amb violí obligat.

D’altra banda, la Missa en Do menor (1825) es va estrenar el 28 de maig de 1826 durant la Missa del Gall al convent d’Einsiedeln i va ser interpretada novament el mateix any (14 de setembre) i el 1829 (14 de setembre) en cerimònies commemoratives del recinte. Es tracta d’una obra que en alguns fragments reelabora altres composicions religioses pròpies i denota influències de Beethoven com indica Frank Hauk a les notes de carpeta: el Trio per a piano Op. 1 núm. 3 es reconeix al Kyrie i el tema principal del primer moviment de la Simfonia núm.4 a l’inici del Glòria. El Credo també pren parts d’un passatge homònim compost pel seu alumne predilecte, Donizetti. El tractament de l’orquestra, el cor i els solistes s’emparenta a l’esperit simfònic de les obres de Haydn, Hummel i Beethoven. Més enllà de l’acompanyament, alguns instruments inclouen parts obligades com el violí a “Et incarnatus est”, closa amb un esperit clarament operístic, igual que l’ Agnus Dei, on el clarinet intervé amb considerables dosis de virtuosisme.

L’obra també depara idees enginyoses com l’inici del “Quo tollis peccata mundi” en pizzicato de les cordes, el cant a dues flautes i contrapunt del fagot. Tot i una tendència escriptura homofònica del cor, Mayr combina alguns passatges polifònics com al “Quoniam tu solus sanctus”, “Et vitam venturi” o en “Hosanna in excelsis” posterior al Benedictus, com a petita fuga en la recerca de la magnificència i l’espaialitat. En contrast amb el Stabat mater, el tractament vocal és menys exageradament belcantístic i no es divideix en seccions que aïllen els solistes i els tutti. Els episodis en solitari queden integrats en la trama musical i només al Sanctus i “Dona nobis pacem” la soprano i el baix reben un tractament individualitzat, quasi com arietes.

El prestigiós Concerto Köln interpreta amb criteris historicistes una versió molt recomanable encapçalada per Florian Helgath bastida en l’equilibri, transparència i idiomatisme entre l’orquestra, el cor i els quatre solistes vocals, adients en afinació i curosos en articulació. L’edició compta els cantables en llatí, anglès i alemany i les notes de carpeta són signades per Frank Hauk, especialista en el compositor i director d’algunes gravacions editades per la discogràfica Naxos. Cal agrair que l’inlay dels tracks inclogui la nomenclatura dels intèrprets en cada fragment.

Albert Ferrer Flamarich