Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Mexicans al Liceu

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Con el sol de México en la voz. Los artistas mexicanos en el Gran Teatro del Liceo de Barcelona, 1870-2017.

Enid Negrete.        

Círculo Rojo Editorial. Almería, 2018, 531 pàgs.

ISBN: 978-84-9183-192-1.

Círculo Rojo Editorial

Són molts els esforços que des de la musicologia espanyola s’han realitzat durant les tres últimes dècades per a compensar la manca d’estudis historiogràfics específics. No obstant, tot i la constant aparició de novetats, esdeveniments i destacades tesis doctorals encara hi ha camps mancats d’aportacions referencials o que, almenys, suposin un seriós primer pas. Un d’aquests terrenys és el dels cantants, de vegades, nodrit per modestes però entusiastes aportacions de melòmans i afeccionats. A ells s’hi afegeix aquesta ampla monografia confeccionada pacientment per la investigadora i doctora en arts escèniques, Enid Negrete (Ciudad de México, 1968). Es tracta d’un volum que principalment comenta els èxits i fracassos de les actuacions dels diferents cantants mexicans que han actuat al llarg de la història del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Entre ells prevalen els tenors i les sopranos -9 i 8, respectivament-.

Presentat amb una edició utilitària de lletra i tipologia còmodes per a la lectura, aquest és un llibre impressionant molt ben treballat des de l’estructuració i la selecció del context fins als raonaments i conclusions. Dividit en set capítols per a diferents períodes, tots tret d’un -el dedicat als que van treballar fora d’escena-, presenten els seus protagonistes amb un quadre que resumeix els títols, els dies d’actuació, els companys de repartiment, a més d’assenyalar la documentació existent sobre això. L’autora s’ha servit d’un nodrit aparell informatiu entre els que destaquen l’arxiu del MAE-Centre de Documentació de les Arts Escèniques de Barcelona (situat a l’Institut del Teatre de Barcelona, que va cedir més de cent imatges), les publicacions del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Arxiu Hemerogràfic de Barcelona, el Libro del Conserje del Gran Teatro del Liceo, col·leccions privades de documentació; així com l’arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu que, com confessa l’autora a la pàgina 16, va ser la primera especialista a obrir-lo i estudiar-lo. Tot plegat atorga un ventall amb què presenta la recepció de les produccions i els protagonistes, així com també contextualitza l’evolució del coliseu i el context social i polític. En aquest sentit, no falten referències a la llengua catalana i la seva persecució política durant el franquisme, la gestió del teatre en cada època i descripcions vocals de primera mà, a partir de la premsa o de testimonis com l’eminent apuntador del teatre, Jaume Tribó. No obstant, cal assenyalar algunes qüestions a polir.

Puntualitzacions, errades i dubtes

En comeses d’aquesta mena és normal trobar-hi errades de digitació o d’altres lapsus mínims. Per exemple, l’escriptura equivocada del compositor català Lleonard Balada (pàg. 207); la repetició d’un mateix paràgraf en les pàgines 122 i 124; la inexactitud en les cronologies de Montsalvatge i Mompou (pàg. 136); o la desubicació alfabètica del blog de María Porras Sánchez en la bibliografia (pàg. 530). Més qüestionable per la manca d’arguments és l’afirmació sobre la superioritat de la composició operística mexicana en quantitat i qualitat (pàg. 111). Difícilment es pot establir l’esmentada comparativa ja que moltes d’aquestes partitures no han rebut una edició crítica ni existeix un llistat exhaustiu que corrobori la quantitat de títols. En conseqüència, la suposada superioritat qualitativa del repertori mexicà també cau pel seu propi pes. D’altra banda, recullo les paraules del crític i autèntic expert operístic Marcel Cervelló en assenyalar que durant la temporada 1957-58 va intervenir en el repartiment de Faust la mezzosoprano Margarita González, que no té capítol propi. Tampoc l’han rebut Guadalupe Solórzano i Marco Antonio Saldaña.

Per últim, s’enyora un major nombre de comentaris de crítics com Josep Casanovas, Xavier Cester (apareix, però molt poc) i, especialment, del blog In fernem land de Joaquim Hernández, autèntica referència a Catalunya, el criteri i capacitat d’anàlisi del qual supera amplíssimament el testimoni d’algun del crítics citats recurrentment. Els tres citats, per cert, autors en llengua catalana. No obstant això, aquestes qüestions se solucionaran en les properes edicions i ampliacions del llibre com s’explicita en la web https://con-el-sol-de-mexico-en-la-voz.webnode.cat/. A més, allà mateix hi figuren altres petites errates en un exercici d’humilitat molt lloable. El projecte de l’autora és testimoniar noves efemèrides, debuts i actuacions en un work in progress que cada pocs anys rebi una actualització. Benvingut, felicitats i endavant. Ho seguirem d’a prop.

Albert Ferrer Flamarich