Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Del colapso tonal al arte sonoro

Classificació temàtica: Sense classificar

Del colapso tonal al arte sonoro. Un recorrido por la música contemporánea.

Javier María López Rodríguez.

Punto de vista Editores, Madrid, 2018. 213 pàgines.

ISBN: 978-84-16876-33-4.

Punto de vista Editores

La quantitat de petites i mitjanes editorials autòctones que han apostat per publicar alguna novetat sobre música en els darrers anys no deixa de sorprendre al signant. Tot i la recurrent denúncia del retard del mercat bibliogràfic musical a Espanya, la diversitat de propostes permet parlar de normalitat en el sector. Un exemple el trobem en la bibliografia entorn al segle XX que està creixent considerablement i a la que s’hi suma Del colapso tonal del arte sonoro editat per Punto de vista Editores. Aquest és un altre títol que complementa les recents monografies de caràcter divulgatiu publicades els últims mesos com Escuchar la música de los siglos XX y XXI de Tomás Marco (Fundación BBVA, 2017), la traducció de La música en los siglos XX y XXI de Joseph Auner per Akal en la seva amplia i referencial col·lecció, i la Introducción a la música del siglo XX de Otto Károlvi que aquest 2018 ha arribat a la segona edició en espanyol. A aquestes cal sumar-hi les investigacions i comunicacions acadèmiques compilades en actes de congressos i en miscel·lànies.

Dividida en cinc capítols, el professor i compositor Javier María López Rodríguez (Lugo, 1969) proposa una història de la música del segle XX narrada a través del seu paisatge sonor. En ella cavalca entre l’assaig i el manual de consulta dirigint-se a un públic divers que inclou des del melòman fins al músic professional. Amb una prosa fluïda integra nombrosos focus en una visió panoràmica que entra en detalls puntuals i obres concretes, amb caràcter il·lustratiu, exposant la multidimensionalitat, la desintegració i la reorganització d’un esdevenir realment complex. Ofereix eines per a una comprensió bàsica de la música moderna en una mirada que passeja al lector com a un turista: en una seqüència evolutiva el suficientment flexible per a ressaltar les convivències tècniques i estilístiques, sense oblidar les compositores ni el seu esdevenir a Espanya. És a dir, ho fa a partir del relleu dels materials externs històrics i exòtics; des de l’apel·lació a la cita o el reciclatge; de la continuïtat o discontinuïtat en la diversitat d’estils; de la consideració de la música més enllà d’allò acadèmic i del desinterès per part de certes tradicions musicològiques dominants; així com de les dinàmiques d’un context sotmès a constants canvis. Com assenyala l’autor, la música contemporània no sembla haver trobat un lloc canònic per la seva fractura cultural. I davant d’aquesta circumstància, com en tot apropament a la música, cal recordar que cap lectura pot substituir a l’experiència real: la música en directe.

No obstant, sembla que en el camp de la música del segle XX i la contemporània s’esdevé una particular tendència postmoderna com va apuntar el filòsof i crític català Bernat Dedéu fa gairebé una dècada en relació al sobrevalorat The rest is nose d’Alex Ross: un determinat perfil de lector preferirà llegir històries de músiques no escoltades que escoltar-les. És el darrer invent de la postmodernitat musicològica. Llegir per a no escoltar. Per últim cal indicar, sense que sigui un demèrit greu, que hi manquen referències més amples a Sibelius; un plantejament explícit sobre la interculturalitat; alhora que una definició d’acusmàtica, d’art sonor i de happening. Tampoc s’hi troba el concepte de borrowing, tot i que López Rodríguez esmenta i comenta algunes obres versades en aquest procediment. L’edició és utilitària amb una tipologia i mida de lletra còmoda de seguir i unes cobertes rústiques amb solapes.

Albert Ferrer Flamarich