Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Arte y música en Schopenhauer

Classificació temàtica: Sense classificar

Arte y música en Schopenhauer. El camino hacia la experiencia estética.

Carlos Javier González Serrano.

Editorial Locus Solus, Madrid, 2016. 193 pàgines.

ISBN: 978-84-944995-2-4.

                       

Editorial Solus Locus

El segell Locus Solus ha editat Arte y música en Schopenhauer de Carlos Javier González Serrano (Madrid, 1985), especialista en el filòsof alemany com acrediten la seva tesi doctoral i altres publicacions, alhora que honors com la presidència de la Sociedad de Estudios en Español sobre Schopenhauer i la direcció de “Schopenhauriana. Revista de estudios sobre Schopenhauer en español”. Es tracta d’un treball breu, estructurat i expositiu que, partint d’una arrel acadèmica, ha sabut adaptar-se al format assagístic. La redacció evoluciona sense digressions arriscades que descentrin al lector. Fet evident des de la introducció que focalitza tres eixos principals: l’estètica d’allò bell; la importància de la música en la seva obra (quelcom superat per Adorno, qui va construir el seu pensament entorn a ella com un tòtem, com justifica la filòsofa i músic de Tenerife Marina Hervás en la seva tesi doctoral encara no publicada); i, per últim, la divergència sobre el plantejament kantià entorn a la música. Metodològicament es recolza recurrentment en extractes i cites concretes canalitzades per notes a peu de pàgina o bé comentades en estil indirecte.

Un dels temes centrals versa sobre la metafísica d’allò bell concebut com a via per a mostrar l’essència íntima de la bellesa i no com a sistema normatiu sobre l’art. Aquest punt s’analitza des de la posició del subjecte que l’experimenta i de l’objecte agent, entenent la bellesa com a finalitat en totes les arts. En conseqüència, ella radica en el coneixement pur concebut com un a priori, desvinculat de qualsevol interès i sent objectivable per trobar-se en el subjecte general. Això es diferència d’allò útil o profitós que depèn del avatars de la situació individual com exposa González Serrano. D’aquesta manera es justifica el sublim com a manifestació de la voluntat i experiència estètica, alhora que ressalta els vincles i diferències d’aquest plantejament respecte al dualisme platònic.

Uns altres punts d’interès rauen en les necessàries referències a Leopardi i Baudelaire, la influència en Mailänder i en Nietzche; així com els nexes jaimistes emparats en la necessitat d’apartar-se de la incessant corrent del desig i la seva satisfacció buscant una pau duradora en el nostre interior. No menys suggerents resulten la contra-argumentació a la música com a art i ciència que ha de ser apreciada emocionalment i compresa intel·lectualment; els vincles schopenhaurians de la concepció d’Eugenio Trías sobre la música com a logos i com a gnosi sensorial. I, per descomptat, la sintètica i eficaç revisió de les perspectives de Kant, Plató i Aristòtil sobre la música. D’altra banda, González Serrano no diferencia gràficament la voluntat amb majúscula –terme en si- o en minúscula -voler dels subjectes individuals-, ja que es fa explícit en cada ocasió al llarg del discurs i perquè Schopenhauer tampoc ho va destacar en els seus texts originals.

L’únic problema

Aquesta recomanable i suggerent monografia té un demèrit seriós. Es tracta de la manca de correlació entre el títol i el contingut del llibre. Només en el tercer capítol, anomenat “El arduo camino hacia la metafísica de la música: el conocimiento sentimental de la cosa en sí”, aborda la música i la seva consideració artística. Tarda vint-i-dues pàgines en arribar-hi, sent la pàgina 102 de les 139 totals del llibre la que encapçala el tema. El plantejament progressiu és lícit però dedicar una quarta part del volum al que es presenta com a eix central en el títol genera un desequilibri i unes expectatives fallides.

En aquest sentit cal afegir l’absència de comentaris sobre Wagner i reflexions sobre treballs com els de Carl Dahlhaus, Peter Kivy, Michael Schneider, i en un àmbit geogràfic més proper, de Jordi Pons o Magda Polo, pilars internacionals i nacionals de l’estètica musical, respectivament. Per aquesta raó, el lector no trobarà plantejaments sobre la música pura, ni un desenvolupament extens de l’experiència contemplativa ni tampoc una plasmació concreta a partir de composicions. Igualment, tampoc focalitza l’experiència de les emocions musicals, fet en el qual Schopenhauer fou pioner al plantejar-ho des d’un prisma molt proper a l’actual i que va influir en Eduard Hanslick, eminent crític vuitcentista. En conclusió, es tracta d’una molt bona referència per apropar-se al pensament estètic del filòsof alemany de manera àgil i concisa, però escarida i parcial en relació a la música com a eix temàtic.

Albert Ferrer Flamarich