Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Symphonies & Concertos

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Johann Christian Bach
Symphonies & Concertos
Stephan Mai, director
Raphael Alpermann, clavecí
Christoph Huntgeburth, flauta
Harmonia Mundi
 

Harmonia Mundi

Entre la mort de Johann Sebatian Bach, qui juntament amb Händel culminen l'estil Barroc, i l'assoliment de l'estil clàssic per Haydn i Mozart, té lloc una transició liderada pels fills de Bach, on cadascún dels quals personalitza un corrent: l'estil galant o rococó de Johann Christian, l'estil expressiu o sentimental de Carl Philip Emanuel i l'últim barroc de Wilhelm Friedemann.

Aquest CD d'Harmonia Mundi ens ofereix l'oportunitat d'apropar-nos a les simfonies i concerts dels dos millors compositors fills del mestre Bach. Johann Christian Bach, el Bach de Londres, (qui apareix a la portada en el famós quadre pintat pel no menys famós Gainsborough) amb un estil refinat i cortès, desplegants elegants melodies amb una claredat formal hereva de la tradició italiana coneguda a la seva joventut i que el situen com un dels millors exponents de l'estil galant que tant agradà al jove Mozart quan visità Londres entre 1764 i 1765. L'Akademie für Alte Musik Berlin ens ofereix una encertada i fidel aproximació a la Simfonia en Mi bemoll major op. 6/2 d'extranya estructura (donat que Johann Christian preferia la forma típica de simfonia italiana en tres temps) amb un interessant Allegreto central en pizzicato de les cordes i a la Simfonia en Si major op. 6/6 d'estructura ternaria i d'accent marcadament sturmundrangià, amb un potent Allegro inicial ple de foc i rauxa. Entre aquestes simfonies hi trobem el Concert per a clavecí en Si major op. 13/4, escrit per a teclat, i interpretat també amb piano. Cal recordar que Johann Christian Bach fou dels primers compositors en escriure concerts per a piano que, en poc temps, arraconarien el barroc clavecí.

Complerta aquest CD una mostra de l'art expressiu de Carl Philip Emanuel Bach, el Bach d'Hamburg, famós sobretot per les seves composicions per a teclat (entre les que destaquen les Sonates Prussianes i les Sonates Württemberg) amb un art descrit sovint com a violent, ple de sorpreses i pre-romàntic i acusat pels seus detractors d'incoherent. Cal dir en defensa seva que és el fill de Bach que més influirà en la música posterior. En el conegut Concert per a flauta en Re menor Wq 22 (també interpretat amb clavecí) apreciem les característiques del Empfindsamer Stil (estil hipersensible) amb el seu característic ímpetu, canvis cromàtics i nervi en els moviments ràpids i melanconia de l'andante.

Un bon exemple de la música prèvia al Classicisme que il•lustra les dues principals fonts que la maduresa clàssica de Haydn i Mozart fusionarien meravellosament, sintetitzant expressivitat i elegància, sentiment i equilibri i força i gràcia.

Altres crítiques d'aquest CD:
Br-Online
Hr-Online
Klassik
Arkiv Music

Ignasi Albors