Norberto Almandoz (1893-1970). De norte a sur, historia de un músico en Sevilla.
Olimpia García López.
Editorial Libargo. Granada, 2015. 419 pàgs.
ISBN: 978-84-938812-8-3
Editorial Libargo
Gràcies a una nova generació d’estudiosos versada en les darreres metodologies crítiques i coneixedores de la investigació actual, la brillant fornada de la musicologia a Espanya s’encarrila -entre altres línies- cap a la revalorització i comprensió profunda d’un repertori ja tractat, alhora que cap a l’exploració del passat més recent. Aquests especialistes ofereixen treballs de la importància i necessitat com el de la musicòloga Olimpia García López, de qui no apareix cap dada curricular, excepte en el pròleg signat per la doctora Julia Esther García Manzano.
Es tracta d’una monografia dedicada al compositor basc, d’adopció sevillana, Norberto Almandoz (1893-1970), dividida en dues parts diferenciades: la de la biografia i el context; i la del comentari musical i documental amb la catalogació de l’obra. En aquesta última rau el principal mèrit d’un volum que només aborda en una rigorosa anàlisi formal de quatre peces (no obres) de les 141 composicions comptabilitzades, sent 160 les constatades, si s’afegeixen les no localitzades i les perdudes. Totes, predominantment vocals i compostes entre 1911 i 1967. Això, tot i tenint accés a les gravacions d’algunes d’elles i la localització de la majoria del seu corpus creatiu, com especifica l’autora.
En conseqüència, la segona part es decanta cap a una exposició excessivament acadèmica i estadística, interessant i variada, però propera a una base de dades on l’excés de relacions de percentatges aporta poca cosa, més enllà de la lliçó estadística. Tot i això, el llibre pot ser lloat com una bona síntesi en l’ordenació de materials i informació. D’aquest fet se’n beneficiaran futures investigacions més concretes al voltant de qui es va convertir en una figura fonamental en la creació i direcció del Conservatorio Superior de Música de Sevilla, en mestre de capella a la catedral de la mateixa ciutat, en membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i en comentarista musical per a nombroses publicacions. Una vessant, aquesta darrera, esbossada en l’ apartat biogràfic però sense un desenvolupament ample. El mateix es podria demanar a les ambigües relacions amb el franquisme: poc especificades per a un eclesiàstic que es va beneficiar de l’expulsió d’Ernesto Halffter com a director del esmentat conservatori en plena Guerra Civil i que, a més, va ser crític de l’ABC, des de 1935 a 1970 amb el pro-feixista Juan Ignacio Luca de Tena com a director. Igualment cal esmentar l’absència d’una cronologia que resumeixi l’hagiografia d’Almandoz.
Una lletra gran i espaiada facilita la lectura d’un estudi en què les quatre-centes pàgines no han d’espantar al lector: prop de la meitat son gràfics, quadres sinòptics i llistats. Tot plegat queda arrodonit per una selecció epistolar entre Almandoz i De Falla. Amb les seves mancances, el seus encerts i els seus excessos, benvinguda sigui aquesta història d’un músic a Sevilla, com diu el subtítol, atès que complementa aportacions anteriors com la biografia de 1993 escrita per Ansorena Miranda. Alhora ocupa un buit gens menyspreable en una de les moltes llacunes musicològiques espanyoles.