John Williams, vida y obra.
Andrés Valverde.
Editorial Berenice. Madrid, 2013, 295 pàgs.
ISBN: 978-84-15441-42-7
Star Wars, la música.
Andrés Valverde.
Editorial Berenice. Madrid, 2016, 219 pàgs.
ISBN: 978-84-16750-05-4
Editorial Berenice
Els concerts de bandes sonores no són una rara avis. L’última dècada s’han incrementat considerablement a Europa. Allò que avui ens sedueix a les sales de concert fa dècades que gaudeix d’una normalitat i pregnància internacional que ha generat festivals. D’aquesta manera, a mig camí entre l’epidèmia comercial i la moda en les programacions de les nostres orquestres, les editorials també han contemplat amb major perspectiva un camp que, des de la musicologia contemporània, també s’ha revaluat i s’estudia amb la seriositat necessària.
Un exemple a Espanya són els volums publicats per la Universitat de Salamanca -i altres universitats- sobre la música en els mitjans audiovisuals, les teories i anàlisis musicals per a la banda sonora, o la música clàssica en els dibuixos animats. Igualment han aparegut monografies sobre compositors espanyols i investigacions sobre figures internacionals vinculades a la matèria. Un exemple és John Williams, vida y obra del pianista i compositor sevillà Andrés Valverde (Sevilla, 1980) que l’Editorial Berenice va publicar el 2013. Es tracta d’una biografia amena i substanciosa amb anècdotes puntuals que aporta una visió desenvolupada cronològicament a la primera part, seguida d’un bloc més concret referit a l’obra. En aquest s’hi encabeix l’ús dels instruments amb un llistat d’algunes obres com exemple, així com una separació per estils, gèneres i situacions. En capítols breus, el fil biogràfic també desenvolupa un comentari explícit de les composicions. Aquestes són agrupades per dècades i subdividides en capítols segons sigui obra de concert o obra per a films, explicades amb unes mínimes nocions.
A més a més, Valverde s’atura en algunes com el Concert per a oboè i orquestra, el Concert per a trompa i orquestra i les bandes sonores musicales (Atrápame si puedes, Minority Report, La guerra de los mundos), a part de les esmentades amb detall en el segon bloc. La redacció és fluida tot i que desprèn una admiració exessiva que, ocasionalment, rebaixa el to cap a un lleuger diletantisme degut a l’abús de l’adjectivació de lloança. No obstant això, el llibre permet entendre la dimensió del fenomen John Williams, sens dubte, una de les icones musicals més influents i creatives de la segona meitat del segle XX. L’edició és rústica, amb un cos de lletra que facilita la comprensió de les dades i inclou pàgines especials amb nombroses fotografies a color.
Star Wars, la música
Valverde també ha ampliat el seu estudi sobre John Williams amb la publicació del primer llibre en llengua castellana al voltant de la banda sonora musical composta per a la saga Star Wars de Georges Lucas. Amb considerable detall i una estructura compartida a cada capítol, desenvolupa pel·lícula a pel·lícula amb anàlisis del àlbums, l’aparició dels temes principals en tots els films, afegint-hi un apartat sobre el procés de gravació i altres informacions històriques al voltant de la gènesis musical. La seva prosa és amena i incideix en la citada admiració (gairebé devoció) sobre el compositor en una lectura molt àgil que resultarà més profitosa per al lector, si pot combinar-la amb l’audició dels cedés o la visualització de les pel·lícules. Malgrat el tarannà orientatiu i descriptiu del que s’hi glossa, s’hi enyora una anàlisi musicològica i formal més convincent més enllà de meritòries descripcions sobre intervencions instrumentals i efectes fònics a partir del minutatge de les peces. Això permetria establir analogies sobre l’origen dels motius i temes musicals amb comparacions respecte les obres d’ Elgar, Holst, Mahler, Korngold i Stravinski. Una informació que, per cert, circula a internet.
Tot i així, cal recordar que aquest no és un llibre estrictament musicològic: es tracta d’una eina divulgativa sobre la banda sonora musical enfocada més a fans i incondicionals de la saga que a especialistes musicals. Un apèndix amb discografia, bibliografia i referències de partitures tanca un volum ben editat amb cobertes rústiques, amb tipografia còmodament llegible i nombroses fotografies a color en les pàgines centrals.