Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Suite discogrāfica catalana pel 2016 (III)

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

O virgo Sancta: obres de Pere Alberich Vila, Ascanio Maione, Bartomeu Càrceres, Antonio de Cabezón, Eustache du Caurroy, Tilmann Susato, Jaume Pujol, Jacobus Clemens non Papa, Pere Joan Aldomar, Francisco Guerrero, Mateu Fletxa el jove, Mateu Fletx el vell, Diego Ortiz, Giandomenico da Nola, Lluis del milà, Francisco de la Torre.

Eulàlia Fantova, mezzosoprano. Conjunt instrumental. Sergi Casademunt, direcció i violes d’arc.

La mà de Guido LMG 2142 DDD 73 minuts.

                                               

Schumann: Adagio i Allegro Op. 70, Tres romances op. 94, Märchenbilder Op. 113, Fantasiestücke Op. 73 i Märchenerzählungen Op. 132.

Trio Cervelló.

1CM0357. DDD. 1CD 62 minuts.

 

Obres d’Albéniz, Granados, Mompou i Montsalvatge.

Piano Nexus Duo, piano.

1CM0353. DDD 1CD 61 minuts

La mā de Guido, Columna Música

  

En el repàs habitual a la discografia clàssica sabadellenca ens atansem a novetats de Columna Música i La mà de Guido, dos dels quatre segells catalans ubicats a la ciutat. Entre les diverses novetats presentades les darreres setmanes per la companyia dirigida per Llorenç Balsach cal destacar “O virgo Sancta” (LMG 2142 DDD 73 min) que recupera part de l’obra madrigalesca de Pere Alberch Vila (1517-1582) en un recull que també inclou danses i cançons extretes de les ensalades de Mateu Fletxa el vell, de Bartomeu Càrceres, Mateu Fletxa el jove, entre altres.

 

Són composicions d’un considerable virtuosisme en que l’escissió entre música culta, religiosa i popular és dilueix. La mezzosoprano Eulàlia Fantova i un conjunt divers de músics (principalment violes d’arc i de mà, però també percussions i orgue) dirigits per Sergi Casademunt les serveixen amb eficàcia. Com bona part del catàleg de La mà de Guido, implica una valuosa recuperació patrimonial amb músics i especialistes nostrats. A més es tracta d’un interessant treball d’arrel musicològica a partir de la reconstrucció de la corda de tenor feta pel mateix director a partir dels quaderns editats d’Alberch l’ Odarum (Quas vugo madrigales Apellamus editat per Jaume Cortey el 1561 i de l’Odarum Spiritualium Musico, et per eleganti concentu compositarum a càrrec del mateix editor l’any anterior.

 

Aplec schumannià

 

La tasca d’aquestes discogràfiques els darrers vint anys ha fet possible que músics nostrats desenvolupin els seus projectes, alguns, d’una rellevància major del previsible. És el cas del clarinetista Josep Fuster que compta amb un amplíssim i seductor catàleg discogràfic, majoritàriament editat per Columna Música. Josep Fuster, el violista Ashan Pillai i el pianista Enrique Bagaria, agrupats com a  Trio Cervelló –del que el llibret no aporta cada dada curricular- han enregistrat un disc que mostra l’ús del clarinet i de la viola, en conjunt i per separat, com a eina de difusió musical en vetllades socials i d’oci vehiculant l’exhibició tècnica i expressiva per a músics afeccionats i professionals de l’època. El programa inclou l’Adagio i Allegro Op. 70, Tres romances op. 94, Märchenbilder Op. 113, Fantasiestücke Op. 73 i Märchenerzählungen Op. 132 (1CM0357. DDD. 1CD 62 minuts). Resulta encertadíssim per a tres músics de gran qualitat que aborden amb sensibilitat un ventall de caràcters proper al món del lieder i canvis idiomàtics que porten el discurs de la delicadesa i la poesia a un esperit brillant i proteic. Uns músics, per cert, individualment han trepitjat les temporades de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell, comanada per Joana Soler.

 

Catalans a 4 mans

 

Per últim, el Nexus Piano Duo protagonitza un compacte que engloba quatre de les icones universals de la composició catalana de qui s’ofereix l’obra completa per a piano a quatre mans (1CM0353. DDD 1CD 61 minuts). No obstant, totes elles ja es troben en les diverses integrals a l’entorn d’Albéniz, Granados, Mompou i Montsalvatge que segells com Bis i, especialment, Naxos han confeccionat els darrers dotze anys. Els quatre compositors són aplegats en un recorregut d’una hora musical, presentat en dijipack i interpretada amb frescor, elegància, nitidesa i caràcter expositiu. Una tècnica segura i serenitat expressiva basteixen un programa que inclou obres menors i rareses, al marge de les quals el major interès se centra en l’oportuna contribució de Granados amb dues marxes militars al més pur estil schubertià –més jovials encara!- i la més ambiciosa En la aldea. Es tracta d’una suite programàtica escrita de l’any 1888 a París i una de les més significatives de la joventut del compositor, vinculada a la descripció de la vida en un poble, com indiquen els noms de cada fragment, a partir de cèl·lules i dissenys que atorguen unitat dins la variació idiomàtica de cada número en un Romanticisme lleument impersonal però assimilable a les peces líriques de Grieg. Més enllà de les transcripcions d’Albéniz d’algunes pàgines de la Suite Española Op. 47, la infreqüent Pavana-capricho Op. 12 de (1882) mereix atenció, davant aportacions menys suggestives de Mompou i Montsalvatge, com la paràfrasis polifònica d’aquest darrer, Homenatge a Victòria de los Ángeles (1998) sobre El cant dels ocells.

Albert Ferrer Flamarich