Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El siglo de Jenufa

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

 El siglo de Jenufa. Las óperas que lo cambiaron todo (1900-1950).

Santiago Martín Bermúdez.

Ediciones Cumbres, Madrid, 2016. 986 págs. ISBN: 978-84-943713-9-4

Ediciones Cumbres

Entre l’ampla plèiade de reputats crítics, historiadors i professors d’òpera a les universitats espanyoles -i, potser, aquests últims molt més obligats- molt pocs han abordat amb profunditat un camp imprescindible com la creació operística durant el segle XX. Només cal llegir algunes crítiques als principals diaris nacionals per adonar-se de la poca substància, i encobert desinterès, de firmes que gaudeixen d’un prestigi, lògicament, anabolitzat. Per tot això i pels seus propis mèrits, la present monografia en dos volums sobre les òperes compostes durant la primera meitat del segle XX per Santiago Martín Bermúdez cobreix un buit importantissim en llengua espanyola.

Es tracta d’un assaig lliure, monumental, suggerent, personal i amb un enfocament diferent per a cada títol que no escatima allò bàsic de cada un. Sap allunyar-se del clàssic positivisme documental i adoptar un to intel·lectual amb l’amenitat i el plaer de qui coneix i estima aquest repertori. S’hi aprecia la seva vocació i la seva llarga experiència com a melòman, a la vegada que s’hi entreveu la seva experiència com a llibretista d’òpera i coneixedor de la història contemporània europea. A més, sap fer-ho accessible al melòman menys avesat amb cites escollides adientment i amb naturalitat gràcies a la seva immensa cultura. Martín Bermúdez se centra en els títols principals però també en projectes abandonats i obres secundàries que en aquest primer volum abasten tres zones geogràfiques: els capítols 1 a 3 dedicats a França; del 4 al 9 al centre d’Europa (Hongria, República Txeca i Àustria); en els 10 i 11 a Rússia; i, finalment, a Polònia en el 12. Richard Strauss, els EUA i altres compositors centreeuropeus, entre els que cal esperar incisos sobre l’opereta així com la producció espanyola i italiana, queden pel segon volum.

El relat és prolífic en comentaris i paràgrafs sobre temes històrics amb una notable habilitat per a les digressions, que les converteix ocasionalment en segments tant o més interessants que el discurs principal i la dramatúrgia de les obres. El millor exemple es troba en el capítol 4, sobre música i nacionalisme, que pot considerar-se un pròleg als següents capítols, en concret als dedicats a Bartók, a Janacek -gruix de 250 dedicades i el més abundant escrit en castellà sobre el compositor moldau!- i a Szymanowsky.  No obstant, hauria estat millor oferir un major desenvolupament de compositors com Dukas, Ropartz i Crass, aquests rars que només es poden trobar en produccions escèniques esporàdiques -també comentades- o en registres fonogràfics cada cop més absents en el mercat. L’edició, de prop de mil pàgines, juga amb un cos de lletra gran, espaiós i uns marges amples que agilitzen la lectura, tot i que segueix una irritant moda dels darrers anys: no hi ha índex onomàstic. Fins a noves aproximacions, es tracta d’un compendi gairebé indispensable.

Albert Ferrer Flamarich