Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La música il·lustrada segons els jesuïtes

Classificació temàtica: Sense classificar

La música ilustrada de los jesuitas expulsos.

Antonio Gallego.

Editorial Arpegio. Sant Cugat, 2015. (263 pàgs).

ISBN: 978-84-15798-12-5

 

Editorial Arpegio

El paper preponderant dels jesuïtes en la construcció de la primerenca modernitat europea s’ha estudiat des de diferents perspectives, també destacant la música tant en el teatre com en els oficis religiosos, tot i que el seu fundador, Ignacio de Loyola, n’havia limitat la música audible. En aquesta línia profunditza el musicòleg Antonio Gallego, un dels més destacats especialistes espanyols de les darreres dècades, que signa un dels títols més rellevants de la col·lecció musical de l’Editorial Arpegio.

Es tracta d’un treball erudit que simplifica i il·lumina un trencaclosques complex servit amb voluntat pedagògica i divulgativa. Com ho van fer els autors estudiats, Gallego explora el passat, el torna a pensar i, en part, el reescriu. Se serveix de la relectura de textos i autors antics discutint-los amb noves eines de la crítica il·lustrada, per anar més enllà d’emprar les dades llegades i comprendre l’època i els seus protagonistes. Ho fa a partir d’una quantitat ingent de treballs acadèmics –alguns inèdits-, referències culturals i bibliografia de difícil accés com edicions prínceps en el que, sens dubte, és una investigació científica de primer ordre.

Alguns capítols tendeixen a la filosofia, altres a la poesia, altres a la lexicografia però en tots hi ha un posicionament de reflexió estètica que versa la dimensió i la varietat d’ interessos del col·lectiu religiós expulsat per Carlos III. Metodològicament analitza l’estat del debat i les fonts precedents establint les influències del que a la part final del capítol és el nucli temàtic i l’intel·lectual preeminent: des de la novel·la Fray Gerundio del Padre Isla al debat sobre el sistema igual que havia imperat en temps antics i el sistema proporcional, passant per la revisitació de Vitruvi i els vincles amb la música des de l’arquitectura o l’influx del concepte del silenci com a música en la poesia espanyola del Renaixement. No menys significatiu és l’acostament a l’antic sistema de les arts lliberals enfocant l’expulsió de la música del quadrivium i el conseqüent debat sobre l’autosuficiència de la música com a llenguatge. Un tema que, com testimonia l’autor, s’estenia per Europa i enfrontava als qui, com Juan Andrés i Esteban de Arteaga, consideraven la música (i el ball o la decoració pictòrica) uns simples ornaments de la poesia, davant els qui concebien la música un llenguatge autònom i un llenguatge de la passió, com Antonio de Eximeno, que fou el més radical en aquest sentit.

L’edició segueix les directrius molt utilitàries, de lletra còmodament llegible i diferenciació tipogràfica de les cites i extractes que caracteritza Arpegio. No obstant, en aquest cas, la ubicació de les notes al peu de pàgina al final de cada capítol alenteix una lectura densa.

Albert Ferrer Flamarich