Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Les obertures de von Weber

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Weber: obertures

WDR Sinfonieorchester. Howard Griffiths, director.

CPO 777831-2DDD 22013, 2014 69 minuts.

CPO

Fa molts anys que el segell alemany CPO és un dels més apreciats del mercat discogràfic tant pel melòman expert com pels musicòlegs. L’ampli ventall de rescats i primeres gravacions mundials així com l’alta qualitat mitjana d’aquestes, gairebé sempre amb intèrprets centreeuropeus, han configurat una inesgotable mina de troballes i interessos. Fins i tot quan ofereixen un disc com el present, que compta amb alguns antecedents, però que aconsegueix captar i captivar l’atenció de l’afeccionat i de l’especialista. De les obertures de Carl Maria von Weber (1786-1826) hi ha diversos enregistraments comercials però no amb les deu peces incloses en aquesta novetat. Aquest és el primer incentiu.

El segon és l’excel·lent interpretació d’Howard Griffiths al capdavant de la WDR Sinfonieorchester. Ambdós són habituals de les produccions del segell alemany i han tornat a oferir un treball de primer nivell en una aproximació directa, fresca i puntualment electritzant. El so és brillant, amb suggerents canvis de color i un sentit rítmic i d’articulació envejables en un conjunt que no és especialment nombrós. La direcció de Griffiths pertany a l’escola alemanya matisada per criteris històrics en el tracte dels accents i l’articulació seguint una línia objectivista on hi predomina la tècnica i una execució sense excessos de rubato i amb temps àgils, ràpids i, fins i tot, urgents. Fixem-nos en els minutatges de Oberon, Euryanthe, Der Freischütz i Preciosa amb una mitjana de 35 segons més ràpids que les propostes de Sawallisch, Karajan i tants altres directors.

Davant d’aquests només s’hi enyora l’atac més contundent de les timbales, el caràcter més cerimonial i l’amplitud de la melodia a la reexposició d’ Euryanthe en la línia del romanticisme estàndard que no segueix Griffiths. O un ambient i dramatisme molt més foscos, densos i gairebé tràgics a Der Freischütz. Però el director anglès sedueix per la força de convicció, de tensió sostinguda i un agut sentit del pols que podien degradar-se en agressivitat si no fos per l’elegància i els matisos tant en els atacs com en els finals de frase en una orquestra que sempre canta i demostra musicalitat a cada obertura. Les línies apareixen dibuixades amb gran plasticitat, les cordes i les fustes tècnicament són excel·lents i l’idiomatisme mostra l’empremta beethoveniana i mozartiana. Això ho trobem a l’exposició de Silvana. O a la subtilesa i contenció gairebé sensual del vals a Oberon. O la lleugeresa gens vulgar de l’exotisme i la percussió a Abu Hassan.

Igualment cal esmentar la inclusió de la quasi obertura-miniatura Turandot, música incidental en set números sobre l’obra teatral de Schiller, que ens transporta a una mena d’exotisme inspirat en els aires xinesos descrits per Rousseau en el seu conegut diccionari i que Weber va experimentar en una Obertura china anterior -del 1804- i perduda. No menys significativa per a completar el ventall proposat és la Jubilee overture, en honor al 50ª aniversari de l’ascensió de Frederic August I de Saxonia el 20 de setembre del 1818. Es tracta de l’única no destinada al teatre i inclou una referència a l’himne God save the King com era costum en commemoracions com aquesta.

La gravació es va fer durant el desembre del 2013 i es va completar el juny del 2014. L’edició, marca de la casa, segueix l’estètica habitual i el llibret en dos idiomes, conté unes doctes notes de carpeta que combinen l’escenari històric i biogràfic del compositor i el vincle recorregut operístic de Weber signat per Solveig Schreiter. Sens dubte, d’escolta obligada.

Albert Ferrer Flamarich