Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Vivancos, l'espiritualitat contemporània

Classificació temàtica: Música sacra

Vivancos: Réquiem

Pau Codina, violoncel solista. Eriks Kirsfelds, Darta Svetina, Madara Norbute, Emma Aleksandra Bandeniece, quartet de violoncels. Iveta Romancâne, soprano. Ieva Ezeriete, soprano. Arturs Noviks, acordió. Ivo Kruskops, percussió. Latvian Radio Choir. Sigvards Klava, director.

Neu 010 HD 5.1, 2CD, 99 minuts.

 

Neu Records

Bernat Vivancos és un dels nostres compositors contemporanis més reconeguts i el seu corpus religiós ocupa un lloc preeminent. Ho demostra el Réquiem recentment enregistrat que, sense una finalitat estrictament litúrgica, assumeix patrons de la dècada dels anys vuitanta i noranta en les claus definides pel musicòleg Paul Griffiths com a “Many rivers”.

Es tracta d’una etapa on tot és permès, tenyida d’un profund caire existencial que creu en la validesa del passat musical i en la significació de fons de la música. No hi té cabuda sense vigència de la idea de progrés i presenta una mirada retrospectiva en llenguatge i forma. El compositor, esdevingut una mena de sacerdot en la transmissió d’unes veritats i reflexions, és també un poeta místic que comunica una experiència personal i religiosa. En aquest sentit, l’obra “vol ser una meditació lluminosa sobre la transcendència, amb una proposta de transversalitat, en que una tria de textos i reflexions oberta i plural respon a una visió aconfessional de la fi de l’existència humana”.

És una obra eminentment coral (cor mixt), amb intervencions instrumentals en segon terme (solistes vocals, cinc violoncels, acordió i percussió) escrita a la memòria del seu pare. Interpel·la la bellesa amb una estranya sensació d’immaterialitat, de trànsit sonor i dominat per un estatisme captivador que remet al cant gregorià, la polifonia montserratina i Arvo Pärt. Juga –en general- amb una harmonia senzilla, triàdica i subjecta a centres tonals definits que potencien la intensitat emocional i un treball de textures antifonals que genera sensació espaial. També hi ha contrast expressionistes en un món sonor dissonant, angoixant com a “Lasciatemi morir” en un discurs polièdric i ple de sinèrgies entre llum i ombra, entre solitud i silenci, entre les parts i el tot.

Dividit en tres parts precedides d’una introducció “Aeternum” amb el text de la missa de difunts, parlen de la vida a la terra, a través de la bondat, l’amor i la pregària. La bondat utilitzant el text de Les Benaurances (Mateu, 3-12), l’amor utilitzant un proverbi italià que interpel·la la relació temps/amor, i la pregària glossant el cant a la Verge de Montserrat del Llibre Vermell (com sabeu Vivancos va ser durant molts anys director de l’Escolania). La segona part és un cant a la mort a partir del “Lasciatemi morire” de Claudio Monteverdi. La darrera, de caire consolador, també es divideix en tres parts: “Souffle ta bougie”  amb text de Denis Diderot “Addition aux Pensées philosophiques” (1746), la segona “O Lux Beata” de Sant Ambròs (Litúrgia de les hores) i el darrer i últim “Lux Perpetua” de la Missa de difunts.

El Latvian Radio Choir dirigit per Sigvards Klava broda un enregistrament memorable amb un ample registre estilístic, d’afinació incòlume, depurant el vibrato fins a l’extrem i amb una solvència tècnica excepcional en col·locació, color, fiatto i cohesió. A més exhibeix una gradació dinàmica i textura que possibilita l’expansió cap a immensitats sonores i sfumatures perfectes que el justifiquen com una de les millors formacions del món. Entre les intervencions instrumentals i les solistes cal destacar la soprano Iveta Romancane a “O Virgo splendens” que captiva amb un extrem agut cristal·lí, perfecte.

L’edició presentada per Neu Records (Neu 010 HD 5.1, 2CD, 99 minuts) es austera, elegant, dominada pel color blanc, amb notes en català i anglès, i amb una varietat sorprenent de formats d’àudio: cedé, MP3, HD i HD 5.1. No obstant, hi manca un suport on fixar els compactes. Inserir-los dins el cartó del llibret estalvia espai però no friccions que poden danyar-los.

Albert Ferrer Flamarich